algo de nubes
  • Màx: 17°
  • Mín: 13°
13°

L'alemanya amant de l'ordre és a punt del caos ortogràfic més absolut per una nova norma

Dos «landers» han decidit no aplicar la normativa, refusada per intel·lectuals i el sector editorial

L'Alemanya amant de l'ordre se sent a punt del caos ortogràfic, ja que tot i entrar ahir en vigor a gairebé tot el país la nova normativa, dos «laender» mantenen la seva resistència a unes regles que tampoc no acaten els intel·lectuals. Des del primer d'agost, a totes les escoles d'Alemanya s'ensenya, de manera vinculant, la nova normativa pactada per a tot l'àmbit germànic el 1998, amb la lloable empenta de simplificar la ja complexa gramàtica alemanya.

A tot Alemanya? No: dos estats federats continuaran en fase de transició. És a dir, es permetrà la «convivència» entre la vella norma i la nova, i no comptabilitzarà com a falta ortogràfica continuar mantenint-se en l'antiga norma. Aquesta etapa de transició es mantindrà a Baden Württemberg i a la Baixa Saxònia, els «laender» dissidents, almenys un curs escolar més, a l'espera que la comissió d'experts creada un any enrere fixi, definitivament, la nova normativa ortogràfica.

L'esmentada comissió va ser creada fa un any amb la intenció de llimar les aspreses en el nou sistema, que van decidir no respectar ni els principals escriptors vius en llengua alemanya com Günter Grass, Hans Magnus Enzensberger i Elfriede Jelinek, ni la majoria d'editors de diaris.

La reforma ortogràfica de l'alemany és una espècie d'«història interminable», des que l'estament polític va optar per acordar per a tot l'àmbit germànic un nou sistema suposadament simplificador de les regles de l'escriptura. Aquesta nova norma va ser aprovada el 1998 pels responsables d'Educació dels setze estats federats alemanys i els seus homòlegs de Suïssa i Àustria. Llavors es va pactar una aplicació gradual, amb generosos terminis de transició o convivència entre ambdues normatives, fins a l'entrada en vigor de la norma, ahir.

Al marge de les dificultats tècniques per a la seva implantació a les escoles, la reforma no ha prosperat entre el ciutadà comú i menys encara al món editorial i la intel·lectualitat. Segons un sondeig de l'institut Allensbach, a un 8% dels ciutadans els sembla just bé el nou sistema, davant el 61% que ho rebutgen.

Els grans mitjans -des del popular Bild a Der Spiege i Frankfurter Allgemeine-, que al principi van iniciar un esforç per acatar la regulació, van decidir tornar a la vella norma, mentre que escriptors com Grass, Enzensberger o Martin Walser no la van acceptar mai.

COMENTARIS

De momento no hay comentarios.

Comenta

* Camps obligatoris