muy nuboso
  • Màx: 17°
  • Mín: 11°
17°

Especialistes cataloguen el fons musical de la Societat Arqueològica Lul·liana

L'equip del CinMus ha inventariat prop de 300 partitures, la majoria inèdites, del XVIII

68484

Ximo Esteve és el màxim responsable de la catalogació del fons musical.

JAUME MOREY.

P. GIMÉNEZ.Palma.
L'equip d'especialistes del Centre d'Investigació Musical de la Seu de Mallorca -CinMus- ha catalogat el fons de la Societat Arqueològica Lul·liana en aquest camp, un ric patrimoni que aplega més de 300 partitures, la majoria inèdites, datades en principi al segle XVIII.

A punt d'enllestir la catalogació de l'arxiu, els experts musicòlegs Ximo Esteve Vaquer i Cristina Menzel, encarregats de dur a terme aquesta investigació, n'han pogut extreure ja algunes conclusions. En un context general, aquests estudiosos constaten que «en aquell període Mallorca no estava aïllada en l'àmbit musical».

Esteve explicà que el fet de tenir un dels principals ports de la Mediterrània afavoria la relació amb altres ciutats i propiciva, així, que l'«intercanvi fos una de les formes emprades per revitalitzar els repertoris». En opinió dels especialistes, això confirma també «una vertadera preocupació per tenir i per interpretar música de tots els àmbits».

D'altra banda, i en un context més local, el fet que moltes de les obres documentades siguin anònimes indueix els experts a pensar que foren escrites per compositors mallorquins.

Entre les partitures signades hi destaca «una àmplia producció del músic de Barcelona Joan Rossell, que fins el 1764 dirigí la Capella de Santa Aina; com també les peces dels mallorquins Miquel Suau, Joan Carrió i Andrés Pavía». S'ha de destacar que la investigació efectuada a l'arxiu de la Societat Arqueològica Lul·liana, s'emmarca en un treball molt més ampli que té com a finalitat primordial elaborar un catàleg del patrimoni musical de tots els arxius de l'Illa, com ara els de la Seu i Sant Felip Neri.

Segons explicà Ximo Esteve, en començar la tasca d'inventariat, «érem conscients que existien algunes obres i una sèrie de fitxes». Tanmateix, la sorpresa ha estat majúscula, ja que s'han descobert prop de 300 partitures. «El seu tret més destacat és que la majoria de les obres pertany al segle XVIII i correspon a autors mallorquins i de l'Estat». Quant al gènere de les peces, «moltes són partitures de música religosa, sobretot goigs, himnes i nadales. Aquest darrer gènere, en tot cas, no té res a veure amb les composicions actuals», matisà Esteve.

El fons musical de la Societat Arqueològica Lul·liana fou llegat per Estanislau de Kostka Aguiló, a més de la biblioteca ubicada a l'immoble del carrer de Monti-sion número 9 de Palma. La procedència de les obres es desconeix, però pot ser prou diversa, ja que «aquest personatge era membre del Cos Nacional de Biblioteques i, en col·laboració amb Llabrés, treballà en nombrosos arxius».

COMENTARIS

De momento no hay comentarios.

Comenta

* Camps obligatoris