algo de nubes
  • Màx: 12°
  • Mín:
11°

'Cartes que no lliguen no és una vendetta, denuncia la societat literària de l'Illa'

Sebastià Bennasar destapa les enveges i corrupcions del sector a partir d'una gran trama d'assassinats

JOANA NICOLAU.Palma.
Hiperdimensional acaba de publicar a la col·lecció El sostre Pla una de les novetats que més faran parlar el dia del llibre. Es tracta de Cartes que no lliguen, en què l'autor, Sebastià Bennasar, retrata les entranyes, enveges i corrupcions de la societat literària mallorquina a partir d'una cadena d'assassinats. La presentació serà avui a les 20.00 a l'Illa de Llibres de La Misericòrdia.

-Sou un escriptor jove que per la vostra feina, responsable d'aquestes planes de cultura, estau en contacte amb gairebé tots els personatges que matau al llibre. No heu escollit un tema massa agosarat? Com creis que l'acolliran?

-Mallorca és com un micromón en molts àmbits i el literari n'és un. En aquest sentit, el que cont es pot traslladar a altres parts del món i segurament ens trobaríem els mateixos prototips. És una denúncia de la nostra societat literària. No és una «vendetta», es maten arquetips. Si al darrere d'ells algú es reconeix, podrà acceptar l'obra amb bon humor o amb un emprenyo. Si escull la segona opció, s'haurà de des-enfadar o escriure una novel·la i matar-me a mi. Llavors, riurem plegats. Vaig escollir aquest tema perquè el considerava diferent. Estic cansat de llegir sobre la Guerra Civil, novel·les que al cap i a la fi acaben sent còpies unes de les altres, Cas, per exemple, de La meitat de l'ànima de Carme Riera, que té la mateixa estructura que Soldados de Salamina de Cercas.

-Quants de personatges matau?
-Entre escriptors, editors, jurats dels Ciutat de Palma i altres són onze.

-La trama comença amb la mort de Maite Patricia Jordà, una escriptora «pija i mediàtica»... A més d'ella, quins altres arquetips matau?
-Hi ha el poeta pesat que pot parlar quatre hores d'un mateix vers, l'homosexual que esdevé líder literari, l'editor de prestigi vengut a menys, l'editor trepa, un agitador cultural sonat...

-Acabàreu d'escriure la novel·la el 2003, tot just arribat a aquesta secció de cultura. Ara tornaríeu a matar els mateixos?
-Segurament n'afegiria algun més.

-Parlam d'arquetips, o no?
-Sí, és clar.

-Coneixent-vos, sé que us heu divertit en escriure aquestes «Cartes que no lliguen».
-Era l'objectiu. No entenc aquells que diuen que per escriure una obra han patit molt. Per mi és un acte creatiu que serveix per divertir-me i llançar algun missatge.

-Preteneu canviar alguna cosa?
-Per mi hi ha dos tipus d'escriptors: de dretes i d'esquerres. Els primers empren subordinades per recrear-se en històries on conten el món... Els d'esquerres empren oracions directes, molt de diàleg, d'acció, i descriuen realitats que volen canviar. Jo som d'aquests. Tenc 28 anys i quan un té la meva edat pens que no pot ser de dretes, encara que amb el temps després s'hi pugui convertir...

-La vostra experiència periodística s'hi veu reflectida. De fet el protagonista és periodista.
-Sí, algunes coses que han sortit publicades tenen ressò al llibre, com ara aquells escandalosos premis Ciutat de Palma que es coneixien tres setmanes abans de reunir-se el jurat. També hi ha molt de Palma. Tant la ciutat com altres indrets de Mallorca també en són molt protagonistes.

-Un dels aspectes que més cridarà l'atenció és la gran quantitat de sang que es vessa. És quasi «gore».
-Hi ha influència del cinema, Tarantino... del moment que visc... Si puc contar les coses fora manies, per què no fer-ho.

COMENTARIS

De momento no hay comentarios.

Comenta

* Camps obligatoris