muy nuboso
  • Màx: 17°
  • Mín: 11°
17°

Carlos Meneses relata en un llibre la crua història dels perdedors

«El sombrero del innombrable» aplega vuit històries del mallorquí

P.G.Palma.
El 2001, Carlos Meneses Nebot va escriure un conjunt de relats. Alguns d'ells van aparèixer publicats aplegats a Vuélate la tapa de los sesos (Calima Edicions), mentre que altres van ser desterrats al fons d'un calaix. Ara, Ediciones El Baile del Sol rescata vuit d'aquests escrits oblidats a El sombrero del innombrable, un conjunt d'«històries en les quals predomina un sabor agredolç i que du rere seu l'estel del perdedor».

A punt de publicar Deltoides, «una novel·la coral amb només 10 mesos de vida», Carlos Meneses rep amb satisfacció la publicació d'uns relats, que, vists ara, «amb distància, em fa la impressió que no em pertanyen». L'autor mallorquí es justifica explicant que, després de quatre anys «la meva escriptura ha evolucionat, ha canviat la prosa i la forma d'escometre l'escrit s'ha tornat molt més reflexiva» i, per això afirma que «possiblement si hagués d'escriure ara aquests relats no sortirien igual».

Però tot i aquesta evolució, Carlos Meneses reconeix que manté encara «els pensaments» que subjeuen en aquest conjunt d'històries.

Segons explicà l'escriptor, els relats que aplega El sombrero del innombrable, «són històries crues», que es poden incloure dins del vessant anomenat «realisme brut». Totes elles tenen en comú, que, «en general, parlen de perdedors i de supervivents que tracten d'aflorar en aquesta societat», explica l'autor. Un altre punt de connexió és que la majoria d'aquestes històries, almanco cinc d'elles, estan protagonitzades per Ray, «un escriptor que es debat continuament en la contradicció», ja que viu immers en una doble moral. Segons Meneses «és un alter ego meu en pensaments, que no en la forma d'actuar».

Tot i la cruesa, Meneses assenyala que «no estan exempts de notes romàntiques perquè tots els personatges tenen una gran sensibilitat, que, a vegades, surten a l'exterior. En opinió de l'autor, el fet de mantenir oculta la vertadera sensibilitat dels personatges d'aquests relats respon «a la forma de vida que duen, que els ha acostumat a mantenir-se tancats, però en els moments més íntims treuen a llum aquesta sensibilitat», explica.

La ficció és la base d'aquest conjunt de relats, que, segons Carlos Meneses, també inclouen «anècdotes i pinzellades de coneguts», ja que l'experiència, les vivències, «sempre surten d'alguna manera» reflectits als escrits d'un autor.

COMENTARIS

De momento no hay comentarios.

Comenta

* Camps obligatoris