algo de nubes
  • Màx: 16°
  • Mín:
16°

Es Baluard mostra la visió social irònica d'Erró

El Museu inaugura avui una retrospectiva de l'artista islandès que aplega 66 obres

P.GIMENEZ.Palma.
La crítica especialitzada parla d'ell com «un devorador d'imatges» a partir de les quals construeix una narració lúcida i irònica de la història contemporània. No debades, el seu personal llenguatge es basa en l'acumulació de centenars de símbols que beuen de les fonts més variades de la cultura dels 'mas media'. La publicitat, el còmic, el cinema, la fotografia, la propaganda política, la ciència, la indústria i l'erotisme són en el rerefons de les obres de Gundmundur Gudmundsson (Olafsvik, 1932), Erró, l'artista islandès a qui el Museu d'Es Baluard dedica l'exposició retrospectiva que inaugura avui vespre.

Acompanyada pel pintor, «precursor de la figuració narrativa», i Jean Louis Pradel, autor de l'estudi que inclou el catàleg de la mostra, la directora del centre i comissària de l'exposició, Marie Claire Uberquoi, presentà els continguts de la proposta que vol donar a conèixer als ciutadans de Palma l'evolució que ha seguit la producció d'Erró del 1958 al 2004. Quatre dècades molt prolífiques de les quals Uberquoi traçà un breu esborrany: des dels inicis, quan l'artista treballa al costat d'altres exponents de la nova figuració a París com Eduardo Arroyo, Juan Genovés i Jacques Monory, fins a la consolidació de l'estil i el llenguatge que caracteritzen avui les seves sèries. Un conjunt d'obres pictòriques en les quals «reflecteix amb una mirada objectiva i irònica els excessos i les contradiccions de la nostra civilització embogida per la velocitat i el malbaratament d'allò tecnològic».

En aquest sentit, la directora del Museu puntualitzà que l'obra d'Erró no es pot considerar pop-art, ja que «no es limita a registrar o produir la banalitat de la vida quotidiana». Així, rere cada una de les 66 obres que aplega la mostra -51 teles i 15 collages- existeix un complex procés intel·lectual que cerca «dur l'espectador a prendre consciència de les incongruències de la societat».

L'artista agraïa l'apreciació de la directora, ja que assenyalà que precisament «el que em fa fàstic del pop americà és que només es queda amb el detall de la imatge». Tanmateix, bravejant del seu bon humor, afegí que una altra diferència entre els pop-art i els artistes de la nova figuració «és que nosaltres encara som vius».

Aquesta línia discursiva és la que Erró desenvolupa a cada una de les sèries representades, un total de 14, entre les quals s'inclouen Meca Make Up, Berlín, Political Paintings, Tableux chinois o Irak. En opinió de Pradel, el conjunt d'aquesta obra «dóna testimoni de molts dels esdeveniments que han marcat la història dels últims 50 anys», des del prisma «irònic amb què Erró representa els excessos d'aquest món mediatitzat», «com un observador sense idiologia que només vol cridar l'atenció sobre determinades qüestions».

Vinculat a les Illes des del 1958, dada a partir de la qual el pintor treballa durant els estius a Formentera, Erró reconeixia que el procés d'acumulació d'imatges en els seus quadres «arribà d'una manera natural i espontània» fruit de l'acumulació de les seves experiències vitals primer a França i després als Estats Units. El que sí argumentà, en cert sentit, és el seu interès per l'estètica del còmic, «que faig entrar als museus i, fins ara, ningú m'ha dit res». La línia negra que envolta la figura i les tintes planes que les omplen li recorden «els mosaics bizantins de Ràvena que vaig ajudar a restaurar quan era jove, i les sagues islandeses».

COMENTARIS

De momento no hay comentarios.

Comenta

* Camps obligatoris