algo de nubes
  • Màx: 17°
  • Mín: 10°
15°

Janer Manila mostra la substitució d'utopia per hipocresia a «Èxtasi»

La novel·la es presenta avui vespre al centre de cultura Pelaires


Dos escenaris: Formentera i una festa en honor a un nazi a Mallorca. Dos espais separats per trenta anys d'història. Dos moments que marquen una novel·la, Èxtasi, el nou treball de Gabriel Janer Manila que acaba de sortir a Columna i que avui vespre es presenta a les 20.00 hores al centre de cultura contemporània Pelaires.

La intenció de la novel·la és molt clara, «mostrar com la hipocresia ha substituït les utopies». Sensualisme, amor i tristesa -és a dir tots els ingredients de la novel·lística de Gabriel Janer Manila- tornen al seu darrer treball, acabat d'escriure el mes d'agost de l'any 2004.

«Aquest llibre nou és una història d'amor que parteix d'un naufragi vital i d'un desordre vital, per demostrar que el temps és terrible i que sempre empitjora les coses», assegura Janer Manila, que explica que la novel·la es mou en dos àmbits, d'entrada un naufragi del 1962 a la vora de les costes de Formentera, on els protagonistes són un grup de pièds-noirs que s'exilien d'Argèlia, i del qual només sobreviu un; i de l'altra, una festa en honor a un músic alemany vinculat amb el nazisme el 1992 a Mallorca.

A partir d'aquests elements, el novel·lista s'ho fa venir bé per mostrar els esbucaments de dos móns a través de «múltiples tècniques narratives i especialment un mirall blan on es mostra la nostra societat», explica Janer Manila.

L'escriptor també assegura que «en un principi no hi ha cap mena de relació entre les dues històries, però després, al final, s'ajunten i el lector troba la relació». Aquest fet li serveix per explicar «l'emergència dels totalitarismes en el nostre temps, que neixen en la intransigència, on hi havia la base del nazisme, encara que no pretenc ensenyar res de moral».

Janer Manila assegura que la seva novel·la entronca amb una narrativa profundament mediterrània «on els peixos estan extremadament vius, però que de vegades em sembla una claveguera. És un relat trist que compta amb moments d'una vitalitat especial».

Janer també explica que «les coincidències i inspiracions reals que hi pugui haver per als meus personatges són purament anecdòtiques, perquè parteixen de la realitat, però les fonts són múltiples i remotament poden recordar alguns de reals, però allò cert és que no passa d'aquí».

COMENTARIS

De momento no hay comentarios.

Comenta

* Camps obligatoris