algo de nubes
  • Màx: 16°
  • Mín:
16°

Escolars de la Catalunya Nord a Mallorca

Una vintena d'estudiants de Ceret, una localitat propera a Perpinyà, visitaren ahir Es Baluard


Una vintena d'alumnes de la Catalunya Nord que estudien els equivalents francesos a quart d'ESO i primer de Batxillerat han passat quatre dies a Mallorca en el marc d'un programa d'intercanvi amb l'Institut d'Ensenyament Secundari Joan Maria Thomàs de Palma. Ahir horabaixa visitaren el museu Es Baluard de Palma. A la sortida, parlàrem amb ells i els obsequiàrem amb exemplars de Diari de Balears.

Els vint-i-un adolescents alumnes de l'Institut de Ceret han continuat el camí que iniciaren altres estudiants del seu mateix centre l'any 2000. Amb aquesta, són tres les visites que l'esmentat centre educatiu de la zona de Perpinyà ha organitzat amb l'institut de Palma. El grup de mallorquins passà uns dies a la Catalunya Nord ara fa devers un mes.

L'objectiu d'aquests intercanvis, organitzats per les àrees de filologia d'ambdós centres educatius -que es troben oficialment agermanats-, és donar a conèixer als seus estudiants realitats diferents a les seves respectives en altres indrets dels Països Catalans. A més, es dóna la circumstància concreta que els escolars de nacionalitat francesa resideixen en el que altretemps fou el Regne de Mallorca.

Joan Peytaví, professor de llengua catalana de l'Institut de Ceret, de la Universitat de Perpinyà i membre de la secció filològica de l'Institut d'Estudis Catalans (IEC), explicà que «és necessari que els estudiants visquin experiències com aquesta, ja que això els ajuda a comprendre la seva pròpia història».

L'altre responsable del grup, Alà Baylac-Ferrer, assegurà que «és molt positiu que els alumnes coneguin Mallorca, tant des del punt de vista filològic com històric. L'Administració francesa sempre ha negat la identitat catalana de la Catalunya Nord, n'ha marginat la història en els temaris oficials i en determinats aspectes fins i tot ha arribat a perseguir l'existència de la llengua catalana».

Baylac-Ferrer afirmà que «els joves desconeixen el perquè de la nomenclatura catalana de molts de carrers, com també la història d'alguns edificis antics. És una part de les seves arrels que els ha estat furtada i la seva presència aquí els ajuda a comprendre coses que d'una altra manera potser no descobririen mai».

A Joan Peytaví li demanàrem la seva opinió sobre la Universitat Catalana d'Estiu, potser l'esdeveniment polític i cultural més important que té lloc a la Catalunya Nord, i ell la definí com «un illot de catalanitat dels anys setanta, que es troba molt mal enfocat per als nostres temps, que no té transcendència més enllà dels murs de Prada i que no suposa cap impacte en la societat». Aquesta opinió respon, segons explicà, a «l'immobilisme predominant en l'organització de l'UCE», que al seu parer provoca que «de cada vegada aquesta s'assembli més a una reunió d'amics que no al que realment hauria de ser».

COMENTARIS

De momento no hay comentarios.

Comenta

* Camps obligatoris