algo de nubes
  • Màx: 16°
  • Mín:

Mor a Londres Guillermo Cabrera Infante

L'escriptor cubà tenia 75 anys i fou un dels creadors més crítics amb el règim de Fidel Castro

L'escriptor cubà Guillermo Cabrera Infante va morir dilluns a la nit a l'hospital Chelsea and Westminster de Londres, on es trobava ingressat des de la setmana passada. La mort de l'escriptor, que tenia 75 anys, es va produir a les 22.15 hores a conseqüència d'una septicèmia, derivada de nombrosos problemes de salut que afectaven en els darrers mesos l'autor de La Habana para un infante difunto, afegiren les fonts.

L'esposa de l'escriptor, Miriam Gómez, manifestà que Cabrera Infante tenia diabetis i que estava sent tractat a l'hospital d'una pneumònia a banda de la fractura de maluc.

La família de l'escriptor es va mostrar totalment furiosa amb l'hospital, ja que la infecció la va agafar en el recinte hospitalari. L'escriptor serà incinerat «com més aviat millor», a l'espera que les seves cendres puguin retornar algun dia a Cuba. Serà una experiència totalment privada i només hi seran presents la seva dona i les dues filles que va tenir l'escriptor amb la seva primera esposa, de qui es va divorciar el 1961.

La vida
Guillermo Cabrera Infante va néixer el 1929 a la localitat de Gibara, a l'est de Cuba, i al llarg de la seva vida va tenir tres grans passions: el cine, l'erotisme i l'Havana. A aquesta ciutat es va traslladar amb la seva família per estudiar medicina. Va començar a escriure col·laboracions quan només tenia 18 anys i a dedicar-se a diversos oficis. El 1951 va fundar la cinemateca de Cuba, organisme que va dirigir fins el 1956. Després de l'enderrocament de Baptista i l'arribada al poder de Castro, Cabrera Infante va ser nomenat agregat cultural de Cuba a Brussel·les, càrrec que va ocupar des del 1962 fins al 1965.

El 1968 va criticar obertament el Govern de l'Havana, va abandonar el càrrec i va demanar asil polític al Regne Unit, on es va nacionalitzar britànic i va fixar la seva residència a Londres. El 1960 va escriure Vista del amanecer en el Trópico, i l'any següent va començar a escriure Tres tristes tigres, la seva obra més polèmica, per la qual fou finalista del premi Formentor el 1965 i guanyador del Biblioteca Breve el 1967.

Actualment els llibres de Cabrera Infante estan prohibits a Cuba però hi circulen clandestinament. Així ocorre amb La Habana para un infante difunto (1979) o Cuerpos divinos (1985), ambdós autobiogràfics. L'erotisme està present en tota la seva obra, però sempre en funció de la paròdia i de la rialla.

La seva passió pel cine el va dur a ser el guionista de Punto de fuga i es va convertir en el primer escriptor llatinoamericà que va arribar a Hollywood. El seu treball com a guionista i crític el va dur a intervenir a Bajo el volcán, duita a la pantalla per John Huston.

Una gran quantitat d'intel·lectuals i escriptors varen expressar el seu condol per la pèrdua. El director de l'Institut Cervantes, César Antonio Molina, va fer públic el seu dolor per la mort de l'escriptor i el va qualificar de «mestre dels jocs de paraules i de la màgia verbal».

«Jo l'estimava molt i érem molt amics, era un amic de veritat», va expressar el xilè Jorge Edwards, qui afegí que «era un gran escriptor, molt original i contemporani, tenia alguna cosa del món literari de James Joyce o del món literari d'alguns altres anglesos».

L'editor i periodista Juan Cruz va assegurar que «és impossible pensar en Cuba, en la Cuba de qualsevol temps, sense entendre que a qualsevol de les Cubes hi ha la Cuba de Cabrerara Infante. Va ser un artista que va canviar per complet la manera de narrar».

Des de l'Havana, l'escriptor dissident Raúl Rivero va dir que «la seva és una pèrdua fatal no tan sols per a les lletres cubanes, sinó per a la literatura en castellà».

Una altra escriptora exilida de l'illa, Zoe Valdés, va lamentar ahir la mort del seu amic, «el gran escriptor cubà, l'home que va transformar el llenguatge i va fer dansar les paraules, atorgant-los un gran valor testimonial».

L'historiador Hugh Thomas es va declarar molt orgullós d'haver signat els documents pels quals l'escriptor es va nacionalitzar.

Miami, la segona ciutat amb més cubans del món i que tenen la seva pròpia capital a la Petita Havana, va plorar ahir la mort de l'escriptor, per qui «l'exili va ser el que va definir la seva vida i literatura». El gran conjunt d'organitzacions per a l'alliberament de Cuba li varen dedicar frases com «Cabrera Infante continuarà sent per a sempre orgull cubà per la seva posició, perseverança i paciència per defensar la veritat d'una manera clara, valenta i estranya a l'agressivitat».

COMENTARIS

De momento no hay comentarios.

Comenta

* Camps obligatoris