algo de nubes
  • Màx: 17°
  • Mín:
15°

Sa Calatrava podria haver format part de la fundació de la Palma romana

Restes dels anys 40 o 50 abans de Crist duen els experts a estudiar aquesta hipòtesi

82726

Vista de la pedrera romana presa el passat gener.

MARIANA DÍAZ.Palma.
Les restes romanes trobades a sa Calatrava podrien correspondre al moment fundacional de Ciutat. Aquesta és una hipòtesi sobre la qual treballen els investigadors que han excavat la zona on s'està construint un edifici d'habitatges. Els experts han trobat material posterior al 123 abans de Crist, quan Mallorca va ser conquerida pels romans, que els podria dur a determinar que Palma va ser fundada cap els anys 90 o 80 abans de Crist.

Però com apuntam, és una hipòtesi sobre la qual s'investiga. A sa Calatrava s'han trobat urnes funeràries amb cendres, una d'elles dins d'una habitació; altres enterraments, aquests a tall de tombes excavades in situ; murs estructurals que corresponen a tres habitacions o estances d'una edificació; un forn, una pedrera, -l'única a Mallorca d'època romana-, i inscripcions llatines així com material ceràmic i una moneda.

És tot aquest conjunt romà, tant el moble com l'immoble, el que analitzen els investigadors i el que el Consell ha volgut protegir ja que podria aportar nous coneixements sobre la Palma romana des dels seus orígens, dels quals arqueològicament no es té prou informació.

Entre les restes sorgides al costat dels murs destaca una peça ibèrica utilitzada després de la incineració, denominada khalatos que data d'uns 40 o 50 anys a.C. És en aquest punt on els investigadors posen tot el seu accent, ja que podria oferir arqueològicament una data de fundació de la ciutat ja que, fins que es va descobrir el jaciment de sa Calatrava, totes les restes arqueològiques romanes que s'havien anat trobant pertanyen a èpoques molt posteriors al 123 a.C. Va ser aquest any, segons les fonts històriques, quan el cònsol Quint Cecili Metelo, el Baleàric, s'apoderà de Mallorca i, després de la conquesta, fundà dues ciutats, Pollentia i Palma. Un exemple arqueològic molt posterior al 123 és la muralla que se trobà al palau del Bisbe, del IV d.C.

Comptar amb una urna funerària datada quaranta anys a.C. associada a una edificació, ja que es va trobar a l'interior d'una habitació romana, planteja nous interrogants sobre el passat. De moment, ja podem dir que aquest jaciment romà és el més antic de Palma, tota una troballa i un repte per als arqueòlegs. Però, a més, aquesta urna pot oferir altres dades sobre els habitants de sa Calatrava en aquell moment, una zona sobre la qual encara es desconeix quin paper va tenir en el conjunt de la Palma romana, en la seva fundació o desenvolupament. Les fonts històriques també narren que Cecilio Metelo va dur 3.000 colons des d'Hispania. Aquests colons van ser legionaris que van deixar de formar part de l'exèrcit? Eren gents d'Hispania? L'enterrament en urna a l'interior d'una casa només ho practicaven alguns sectors de la població íbera.

COMENTARIS

De momento no hay comentarios.

Comenta

* Camps obligatoris