nubes dispersas
  • Màx: 14°
  • Mín: 10°
12°

El professor Joan Culla debat sobre Israel i veu esperances per a la pau

Impartí una conferència a Palma organitzada per l'IEB i Llegat Jueu

El conveni signat entre l'Institut d'Estudis Baleàrics i Arca-Llegat Jueu començà a donar ahir els seus fruits pràctics. Joan B. Culla, professor d'història contemporània i una de les màximes autoritats sobre el conflicte d'Israel, pronuncià ahir vespre la conferència Israel, reflexions sobre el passat, perspectives de futur, en el decurs de la qual reflexionà sobre el conflicte i intentà fer un recorregut pels orígens del sionisme i del nacionalisme palestí des del 1920 fins als nostres dies.

Culla acaba de treure al carrer el llibre Israel, el somni i la tragèdia, publicat per La Campana, un estudi de més de 600 planes en el qual analitza el tema del qual parla des de fa més de 28 anys.

L'estudiós expressà les seves esperances que des de la mort d'Arafat «s'hagin modificat l'escenari i el paisatge, cosa que en bona part ha estat provocadas per l'esgotament de la segona Intifada i els seus més de 4.000 morts». Segons Culla, «la segona Intifada té un balanç clarament negatiu per a la societat palestina que era difícilment acceptable per a Arafat, però que facilita les coses a Abu Mazen, que sempre havia estat en contra d'aquesta. Ara, amb una mica de sort podrem tornar a climes semblants als del 93 i el 94».

El professor es mostrà molt prudent i declarà que «tota aquesta situació podria saltar pels aires en només 48 hores, perquè tot pot dependre de tres fanàtics. El clima ha canviat, però si fins i tot Sharon rep amenaces de mort dels israelians, ho hem d'agafar amb pinces, perquè hi ha un fantasma que ha surat sobre Israel des del 1948, que és el de la guerra civil entre jueus».

Culla intentà donar compte dels motius que fan que Palestina caigui bé. «Al meu entendre ho hem d'explicar des del desconeixement més profund tant per part de l'opinió pública com per part dels creadors d'aquesta opinió pública, un desconeixement enciclopèdic».

En aquest sentit, assegurà que «el desconeixement és molt prim i els palestins cauen bé des del 1967. Fins aleshores es veia el conflicte com d'Israel amb el món àrab, on els israelians eren el David de torn. Però la guerra dels Sis Dies canvia les coses i descobreix els palestins. Després arriba el maig del 68 i la causa palestina esdevé un referent sentimental de la joventut progressista d'Europa, que és la que ara governa i controla els mitjans de comunicació. I és molt difícil renunciar a aquestes icones de la joventut. Tant les fílies com les fòbies, en aquest tema, s'han fet molt primes i no estan documentades».

El professor també arribà a explicar que moltes de vegades la imatge que arriba d'Israel a la resta del món és causada «per la hipertròfia informativa, ja que és el lloc on hi ha més periodistes estrangers acreditats. La majoria dels camarògrafs que subministren les imatges a la resta del món són palestins i és molt més fàcil captar la imatge d'un tanc que dispara que d'un suïcida quan atempta. Israel, en els anys seixanta, s'esforçà molt per projectar una imatge millor al món, però d'un temps ençà ha tirat la tovallola, perquè contrarestar aquesta imatge és un esforç inútil i perquè tenen la teoria que tanmateix tothom estarà en contra seu».

COMENTARIS

De momento no hay comentarios.

Comenta

* Camps obligatoris