lluvia ligera
  • Màx: 12°
  • Mín: 10°
12°

La UIB replanteja el projecte científic de Son Matge per l'esllavissada de pedres

Els experts visitaren la zona, que serà objecte d'una nova campanya abans de l'estiu

100550

El conseller visità l'indrert amb experts i veïns.

JOANA NICOLAU.Palma.
La Universitat de les Illes Balears (UIB) redactarà abans de tres setmanes un informe sobre l'estat en què ha quedat el jaciment de Son Matge (Valldemossa) després de l'esllavissada de pedres que tingué lloc la setmana passada. Així mateix, anuncià la voluntat de reprendre les excavacions a la zona abans de l'estiu. La campanya se centrarà en l'àrea més oriental del jaciment, part de la qual mai no s'ha excavada i que s'ha salvada de l'allau de material desprès. S'ha de dir que a causa de la caiguda de les pedres de gran tonatge, la UIB haurà de replantejar la campanya d'investigació.

Aquest replantejament, segons el cap del departament de Prehistòria de la UIB, Víctor Guerrero, implica que «si abans s'havia de continuar el treball des de la part central del jaciment cap a l'oriental, ara es farà de la part oriental cap a la central, perquè és més segura i actualment és la més fàcil per poder fer-hi feina».

Ahir, el departament de Patrimoni, acompanyat per arqueòlegs que treballaren a la zona i responsables del departament de Prehistòria de la UIB, visitaren aquesta balma per observar in situ la situació. Cal recordar que el jaciment que acull destaca per conservar, a la seva franja oriental, una de les seqüències més completes a l'hora d'estudiar la prehistòria mallorquina. Hi és representada des del cinquè mil·lenni abans de Crist fins a la conquesta romana.

La descoberta de Son Matge tingué lloc en els anys seixanta per part de l'arqueòleg nord-americà William Waldren arran, possiblement, que allà hi havia un secret de contraban. A més d'ell, hi treballaren en successives campanyes Guillem Rosselló Bordoy, Lluís Plantalamor i el 1999 una altra vegada Waldren amb el doctor en arqueologia Josep Ensenyat.

En aquesta darrera campanya s'aplicà la tècnica del carboni 14 per determinar l'exactitud de les diferents seqüències analitzades que, en determinats indrets del jaciment, arribaren fins a quatre metres i mig sota terra.

Pel que fa a les pedres caigudes dintre de l'àrea del jaciment, la més gran no ha quedat enclavada a la franja occidental, com es pensava en principi, sinó a la central. Ha quedat formant una espècie de cova que, tot i que si bé s'ha de valorar positivament perquè preserva els materials que encara resten a la zona adjacent a l'oriental, dificulta sobre manera possibles excavacions. Per aquest motiu es reiniciarà la campanya per aquesta darrera banda. De moment els tècnics pareix que descarten la retirada de la pedra. Tot i així, Ensenyat considerà que «el dipòsit està bé».

Quant al mur talaiòtic que tancava la necròpoli i que es pensava que era el que més se n'hauria vist afectat, «està intacte», digué Ensenyat. Aquest mur era l'única resta exterior que hi havia.

En el decurs de la visita, el conseller de Territori i Patrimoni, Bartomeu Vicens, parlà amb propietaris de finques perjudicades. Alguns d'ells han denunciat que una altra pedra de gran tonatge ha tancat parcialment un camí impedint l'accés de determinats vehicles a les cases. Aquesta pedra serà suprimida. Mentrestant, la zona quedarà tancada perquè les pedres caigudes encara no estan del tot assentades i perquè pel pronunciat pendent hi ha un perill més que notable de nous moviments.

COMENTARIS

De momento no hay comentarios.

Comenta

* Camps obligatoris