lluvia ligera
  • Màx: 15°
  • Mín: 10°
15°

Un comitè d'experts en Patrimoni valorarà la destrossa de son Matge

Les roques han danyat el mur talaiòtic que tanca la necròpoli

JOANA NICOLAU.Palma.
El Consell ha ordenat el precinte per motius de seguretat del jaciment arqueològic de Son Matge, Valldemossa, on tingué lloc una esvallissada de roques. El tancament es mantindrà fins que els geòlegs mesurin la posibilitat de nous despreniments i Patrimoni valori la destrossa. El tècnic de Patrimoni del Consell, Jaume Cardell, explicà ahir que s'espera analitzar els desperfectes a partir de mitjan setmana que ve. A la inspecció està previst que hi prenguin part, a més dels tècnics insulars, responsables del departament de Prehistòria de la Universitat i arqueòlegs que han treballat a la zona. Entre ells, hi haurà el doctor Josep Ensenyat, l'últim que participà en una campanya arqueològica al costat del ja mort William Waldren, el 1999. El jaciment d'uns 44 metres de llarg per entre cinc i deu d'ampla està en una balma o abric de la muntanya i és un dels jaciments de referència per a l'estudi de la prehistòria a Mallorca. La seva importància, segons aquest arqueòleg, esdevé pel fet que en la seva part més oriental hi ha representats tots els estractes prehistòrics des dels primers pobladors de l'Illa, el V mil·lenni abans de Crist, i arriba fins a l'arribada dels romans.

Ensenyat explicà que el jaciment es va dividir per al seu estudi en tres àrees. L'oriental, la més valuosa, la central, amb restes que s'inicien al calcolític i l'occidental, la més recent des del període talaiòtic. És, segons Ensenyat en aquesta darrera àrea a la qual sembla que hi han caigut les pedres. L'arqueòleg encara no ha visitat la zona. Tot i així, sota el seu parer, el principal mal que es pot haver provocat pareix esser que és la destrucció d'un mur talaiòtic que tancava la necròpoli. Aquest element té uns vint metres de llargària per 80 centímetres d'alt i uns setanta d'ample. Josep Ensenyat explicà que durant la campanya arqueològica, en baixar els diferents nivells estratigràfics es pogué observar que anteriorment ja s'havien donat importants despreniments de roques. A l'espera de veure «in-situ» els possibles desperfectes, Ensenyat considerà que «la pressió de les roques no haurà provocat mal als estractes inferiors».

D'altra banda, diversos arqueòlegs consultats encara no s'expliquen «com és possible que els responsables permetin que es duguin a terme esports com l'escalada a zones arqueològiques». Aquest fet fou denunciat en reiterades ocasions i mai s'actuà.

El jaciment fou emprat com assentament humà fins al 1.250 a.C. per després passar a ser emprat com a necròpoli, en ell s'hi trobaren des de ceràmiques, a restes humanes, d'ossos treballats, metalls, i als estractes més inferiors myotragus.

COMENTARIS

De momento no hay comentarios.

Comenta

* Camps obligatoris