algo de nubes
  • Màx: 15°
  • Mín: 10°
13°

Carnaval amb cara i creu

Tan sols alguns oasis de genialitat mostraren el costat més enginyós de la ciutadania

J.C. Palma.
La Rua de Palma resultà enguany més deslluïda que en altres ocasions, i si en edicions passades el punt de gràcia i d'anècdota l'hi posaven les comparses més imaginatives o reivindicatives, la jornada d'ahir horabaixa no presentà cap motiu d'interès que convertís la desfilada en una festa per al record.

Tot i això les disfresses més originals foren les dels ciutadans anònims, les dels nins i les nines que esperaven amb il·lusió el gran diumenge, i la d'aquells adults que gaudiren de l'horabaixa explotant la seva cara més esbojarrada.

Hores abans de l'inici de la Rua 2005, a les 17.00 hores al passeig de Mallorca, quatre joves vestides de Blancaneu pujaven pel carrer de Jaume III. I no eren cap comparsa. Alguna cosa feia intuir que, enguany, d'imaginació se'n veuria ben poca.

A mitjan capvespre, més de 17.000 persones sortiren al carrer per gaudir de la desfilada, que es dirigí cap al cadalfal situat davant el Teatre Principal en obres i on seien les autoritats encaçalades per Catalina Cirer, vestida de fada màgica i acompanyada de les seves filles. Entre la multitud, algunes sorpreses: un nin vestit de cafetera, una família de rellotges despertadors, un menut de guàrdia civil amb la seva germana d'índia. Tota una família dels personatges d'Els Increïbles i fins i tot una Madò Pereta juvenil que aconseguí una mimetització tan fidedigna amb el model original, que arribà al cadafal i aconseguí despistar-hi els funcionaris per fotografiar-se amb la primera edil.

De dalt de la palestra, la cantant Maribel Valero exercí «amb menys gràcia de l'esperada» les funcions de presentadora. Devers les sis arribaren davant la presidència les primeres de les propostes. L'abella Maia o la d'El món marí, preparada pel club d'Esplai s'Esquella. A continuació, i amb l'avís «uf, aquesta és molt seriosa!» per part de Valero, arribà la comparsa número 42 amb el lema Salvem La Rea. Tractant-se de l'única de caire reivindicatiu i de les primeres que aparegué, semblava que el cavespre podia tenir un to seriós, arran d'uns moments de tensió amb crits de «Vergonya, Catalina» dirigits a la llotja.

Una menció especial es mereix la comparsa dedicada al món fantàstic de La guerra de les galàxies, amb un menut molt graciós vestit de Ioda. Després arribaren unes disfresses molt originals d'elefants i així mateix un recordatori per al IV Centenari de l'edició deQuixot, amb una completa i alegre carrossa muntada per la Casa Regional de Castella i Lleó.

ERegne Marí fou també un dels temes repetits. Per sort, l'enginy i la imaginació s'alternaven amb aquelles propostes més poca-soltes. Així, mentre que uns representaven el Cosmos amb coreografies entretingudes, uns altres reflectien l'actualitat amb un Michael Jackson en limusina envoltat de guardaespatles. Altres propostes eren el circ Àngels o el món del cabaret amb Moulin Rouge.

La desfilada no donà gaire més de si. Una comparsa d'aguts canelobres o el record que l'oci per als discapacitats encara roman a l'Edat de Pedra. El mico Guai féu la seva aparició al jardí de les Alegries i la Fundació Reial Mallorca tancà amb els seus dimonis una jornada marcada per la repetició de temes i reiterativa, també, amb la cançó Antes muerta que senzilla.

COMENTARIS

De momento no hay comentarios.

Comenta

* Camps obligatoris