algo de nubes
  • Màx: 17°
  • Mín: 12°
13°

Un gran brindis per un any d'èxits que consolida el futur cultural d'Es Baluard

Prop de 700 convidats assistiren a la festa d'aniversari del Museu reiterant el seu suport al projecte

P.G./J.N.Palma.
Prop de set-centes persones assistiren a la festa del primer aniversari d'Es Baluard. L'esdeveniment reuní personalitats dels diferents àmbits de la societat mallorquina al voltant d'una vetlada que fou amenitzada pel quartet de jazz del saxofonista Molly Duncan. Fou després d'haver-se recreat amb la visió dels intel·ligents i irònics poemes visuals de Brossa i participar de l'espectacle Poemància, amb què el mag Hausson meravellà el públic.

Just en finalitzar aquesta actuació, foren nombroses les personalitats que es veieren als envelats habilitats a la terrassa inferior del Museu. Les palanganes de canapès no deixaven de rodar en un ambient en el qual es coincidia a destacar l'encertada elecció de l'obra de Brossa per commemorar l'efemèride. Atesa la qualitat indiscutible de l'obra de l'artista català, com també la singularitat del personatge, els convidats comentaven la valentia demostrada pel creador en les propostes que s'apleguen a Jocs i camins de Joan Brossa.

La conversació s'animava mentre continuaven servint-se canapès. No debades el xef principal del grup Cursach, Manuel Àlvarez, i el xef actual del Museu, Juan Antonio Martínez, havien preparat al restaurant del centre artístic més de 7.000 d'aquests aperitius, que vint cambrers de sala servien sota l'atenta mirada del maître Pere Llabrés.

El primer any de vida d'Es Baluard es qualificava d'èxit. Aquest va ser un altre dels aspectes en què coincidiren els presents. Tal vegada per aquest motiu tothom reiterà el seu suport a la infraestructura cultural en una nit tan assenyalada. El fet d'haver-se convertit en una de les principals propostes de Mallorca per dur la cultura i el nom de l'Illa més enllà de l'Arxipèlag fou un altre dels aspectes remarcats.

La impressió general era motiu de satisfacció per als patrons i resta de membres de la Fundació Es Baluard, com també per a l'equip directiu i professional que dirigeix el centre. Tots ells intercanviaven impressions amb els convidats. Entre aquests destacaven especialment els rostres institucionals balears vinculats al món de la cultura, encapçalats pel conseller Francesc Fio, la consellera insular Dolça Mulet i el regidor Rogelio Araújo. Precisament, Fio afirmava que se sentia molt content perquè «en aquest primer any s'han complit les expectatives».

El conseller feia aquesta afirmació en relació al nombre de visitants. «Una xifra que només és orientativa d'un projecte que esperam que es consolidi el 2005». Fio no deixà d'afalagar la mostra commemorativa, «una exposició molt bona, indispensable perquè els mallorquins i els visitants puguin conèixer l'estil particular, valent i transgressor de l'artista i del personatge que fou Brossa».

Al costat dels màxims responsables culturals de l'Illa, galeristes com Joan Oliver «Maneu»; Gabriel Vanrel, Jero Martínez, de Maior; Bernat Rabassa, d'Altair; Joan Guaita; Isabel Miralles, de Lebassi; Pep Pinya i Patricia Estrada, de Pelaires, també van participar de la vetlada. Primer en petit comitè i després xerrant i intercanviant impressions amb els artistes que representaven la plàstica de les Illes.

El pintor Rafa Forteza, l'artista de Campos Miquela Vida, Mariano Mayo, Horacio Sapere, Joan García Orel, Amador, Antonio Hidalgo, Joan Ramis «Sineu», Pep Guerrero, els escultors Eugenio López i Jaume Mir, Amalia García, Guido Detoni, Ben Jakober i Yannick Vu i Erwin Bechtold, entre d'altres, hi eren. La majoria lloaven les creacions de Brossa, de qui es confessaven grans admiradors. Pep Guerrero i Mariano Mayo no dubtaven a afirmar que «és la millor exposició que ha tingut fins ara el Museu Es Baluard», i defensaven la continuïtat d'una línia d'exposicions com aquesta, sense desmerèixer la resta de mutatges temporals.

Crítics, comissaris i directors dels centres d'art de l'Illa no es perderen la cita. Joan Carles Gomis, coordinador de l'àrea de Cultura de Cort i responsable del Casal Solleric de Palma, conversà amistosament amb Joan Daviu, cap de l'Obra Social de la CAM. Tots dos coincidiren que l'experiència d'Es Baluard ha estat, en aquest primer any, molt «positiva», no «només per haver recuperat un espai degradat», indicà Daviu, sinó també perquè «ha equiparat l'oferta cultural de Palma a la d'altres ciutats del mateix nivell». Gomis, per la seva banda, matisà que «l'oferta d'Es Baluard crea una inèrcia de la qual la resta d'agents implicats en la cultura pot enriquir-se, com ja s'està notant».

A prop hi eren les crítiques i comissàries d'art Gudi Moragues i Pilar Riba; Neus Cortés, responsable de l'Espai Quatre del Casal Solleric; Francisca Niel, directora del Centre de Cultura de Sa Nostra; Magdalena Aguiló, directora de la Fundació Pilar i Joan Miró, i Miquel Alenyà. Aquest darrer, actualment president de Creu Roja, assenyalà que per a Balears Es Baluard és «excel·lent», tant des del punt de vista «pedagògic com per la seva tasca d'apropar l'art al gran públic».

El món de la música també hi fou present amb el compositor Joan Valent, el director d'orquestra Barry Sargent i la pianista Rumiko Arada.

Entre els polítics també es trobava el president del Parlament balear, Pere Rotger, el delegat del Govern, Ramon Socias, el senador Joan Fageda i l'eurodiputat Caroles Ripol.

La Universitat també estigué representada a través del seu rector, Avel·lí Blasco.

Del món econòmic no faltaren personalitats a la cita. Entre elles es veiè el president de Sa Nostra, Llorenç Huguet, qui no dubtà a destacar l'encert de l'obra de Brossa per commemorar l'efemèride. Huguet afirmà la importància d'aquest artista, de qui recordà que la Universitat té una escultura. També valorà de forma positiva el primer any d'Es Baluard en ser «un excel·lent mostrador d'obres de gran importància de la nostra cultura». També de Sa Nostra hi havia Pere Batle, director general. Aquest no dubtà a posar en relleu el «significatiu conjunt d'obres que s'ha pogut veure aquest primer any a l'Aljub», com també a les «magnífiques instal·lacions del centre».

Personalitats com ara María José Hidalgo directora general d'Air Europa acompanyada pel subdirector de la mateixa, Gerardo Ariño, Jaume Bauzà, president d'AVIBA, el president de viatges Kontiki, Pedro Iriondo, Biel Martí, director del centre de convencions del Meliá Victoria, Marita Acosta de l'Oficina de Turisme de Cort, Xavier Cabotà de Maioris Décima, Martí Rotger, de Caixa Colonya de Pollença... La directora d'iB3, Maria Umbert, el president de l'Acadèmia de Medicia, el doctor Ballesteros, que no dubtà a assenyalar que «tot i que els inicis són difícils i més encara en tractat-se d'un assumpte cultural, se pot assegurar que aquest primera any ha estat tot un èxit».

Del món de la medicina assistiren entre d'altres el doctor Fernando Rotger i la seva esposa Rosa Regi. Els arquitectes autors del projecte del museu tampoc no faltaren a la cita. Lluis García Ruiz es mostrà satisfet de veure en marxa Es Baluard. Segons digué, era motiu de satisfacció poder observar com els espais, en especial la planta -1, que acull la mostra de Brossa, s'ha adaptat tan bé als diferents muntatges. Així mateix, valorà com a molt encertades les propostes escollides fins ara per a l'Aljub, destacant la proposta inaugural d'aquest espai a càrrec de l'alemanya Rebecca Horn.

El president del col·legi d'arquitectes fou també dels assistents a la cita. Lluís Corra considerà que «Es Baluard és un edifici absolutament correcte» que al llarg del primer any ha exhibit «una oferta magnífica». Corral féu especial menció a la mostra de ceràmiques de Picasso afirmant que era, sota el seu parer, «el camí a continuar per acabar de consolidar el centre». Personalitats de la societat com ara Joana Walker, presidenta del club Elsa o Katzilyn Magnusson, entre d'altres, hi eren presents.

COMENTARIS

De momento no hay comentarios.

Comenta

* Camps obligatoris