algo de nubes
  • Màx: 21°
  • Mín: 21°
21°

Felip tanca el Fòrum-Barcelona en català

El príncep lloà la importància de l'esdeveniment, que acabà amb una declaració per un món en pau

96570

El Fòrum tingué com a colofó final l'espectacle piromusical més gran mai vist a l'Estat.

AG.Barcelona.
Després de 141 dies i un balanç amb llums i ombres, el Fòrum Barcelona 2004 arribà ahir al final. Fou amb la veu del príncep d'Astúries, Felip de Borbó, qui en un discurs en el qual alternà el castellà i el català, assenyalà la importància de l'esdeveniment dient que el Fòrum «ha estat una realitat que ens ha posat als barcelonins, als catalans i, amb ells, a tots els espanyols, en el punt de mira i d'escolta cultural del món». L'hereu al tron espanyol també destacà com a triple el llegat de l'acte. Primer, per la vocació de continuïtat; segon, per la recuperació urbana que ha suposat entorn de la innovació ambiental i social; i finalment, pel llegat urbanístic, «que Barcelona sabrà administrar degudament».

El príncep, que estigué acompanyat per Letizia, qui el mirava embadalida quan emprava el català, féu ús del castellà principalment per donar la benvinguda als «amics mexicans», que el 2007 organitzaran la segona edició del Fòrum.

El parlament de Felip de Borbó tingué lloc després dels del president de la Generalitat, Pasqual Maragall; el batle Joan Clos i la ministra de Cultura, Carmen Calvo. D'especial interès fou l'afirmació de Maragall en què assegurava que «l'important no és l'èxit, sinó l'encert» del Fòrum; i la de Clos en adreçar-se a les veus discordants. Segons digué, «no cercàvem la unanimitat», i subratllà com el principal llegat haver «obert un camí per afrontar els desafiaments del segle XXI».

Tots aquests discursos tingueren lloc després de la lectura del Compromís de Barcelona. Un document llegit per set infants en català, mandarí, francès, rus, anglès, àrab i castellà. És una declaració en la qual es convida els organismes internacionals i governs a reforçar la vigència dels principis de la pau, la sostenibilitat i la diversitat. Essencialment, s'hi reafirma la vigència de la Declaració Universal dels Drets Humans i de la Declaració Universal de la Unesco sobre Diversitat Cultural. «Posam a Barcelona les bases per emprendre junts un camí efectiu cap a un món més just, més segur, més ric, més divers, més sostenible: cap a un món en pau», especifica el document. «Per primera vegada en la seva història, per nosaltres mateixos», el món està amenaçat «de destrucció nuclear o ambiental» i «necessitam noves institucions que vetlin per un ordre mundial diferent, basat en la justícia, l'equitat, la negociació i el pacte», adverteix abans de condemnar la pobresa de més de mil milions de persones, la guerra i la negació dels drets humans en molts llocs del món.

Com en tota clausura, l'espectacle no hi faltà. Per posar el colofó final, Barcelona escollí un xou musical i pirotècnic que féu història en aquesta especialitat. L'espectacle, que fou seguit per unes 425.000 persones, era el més gran mai no vist a l'Estat. Amb un cost de 900.000 euros i setze tones de material pirotècnic, desplegà llum al llarg de dos quilòmetres i mig de litoral. El final dels focs d'artifci fou amb l'encesa d'un cartell gegantí en el qual se citava per a la propera edició d'aquest esdeveniment a Monterrey (Mèxic).

Els creadors d'aquest espectacle han invertit fins a dos anys en el treball. El muntatge girà al voltant dels quatre elements bàsics: l'aire, el foc, l'aigua i la terra, com un conjunt de cultures, de tal manera que els focs eren la llum que donava forma a la música, l'habitual gran protagonista de l'espectacle. La partitura fou composta especialment per reproduir sons orgànics com ara el renou del vent.

COMENTARIS

De moment no hi ha comentaris.

Comenta

* Camps obligatoris