cielo claro
  • Màx: 17°
  • Mín: 16°
15°

La ciència perd una eminència: Joan Oró

Els funerals pel pioner en la investigació de l'origen de la vida se celebraran avui a Barcelona

El prestigiós científic català Joan Oró va morir dijous vespre a l'Hospital Clínic de Barcelona, víctima d'una llarga malaltia. Oró, de 81 anys d'edat, havia ingressat dimarts passat a la nit a l'Àrea d'Oncologia Mèdica en confimar-se un empitjorament del seu estat, molt deteriorat a causa del càncer que li havien diagnosticat fa 14 anys, segons informaren fonts del centre hospitalari.

Els funerals per la mort d'Oró, una eminència en el camp de la investigació sobre la química de la vida i científic de la NASA, se celebraran avui a la basílica de Santa Maria del Mar de Barcelona a les 15.30 hores. El conseller en cap, Josep Bargalló, hi assistirà, entre d'altres personalitats, com a president de la Generalitat en funcions.

Les exèquies tindran lloc després que la capella ardent del prestigiós científic quedàs ahir instal·lada al Palau de la Generalitat de Catalunya, on el president de la institució catalana, Pasqual Maragall, rebia el fèretre entorn de les sis de l'horabaixa. A les sis i mitja s'obria la capella ardent al saló Sant Jordi, que avui dematí romania encara oberta. Defora els ciutadans podien expressar el seu condol per la mort del científic en un llibre de firmes.

Joan Oró Florensa, un dels científics més reconeguts a nivell internacional per la seva aportació a l'estudi de l'origen de la vida, va néixer al barri del Raval, a Lleida, el 26 d'octubre de l'any 1923.

Bioquímic, membre de diversos comitès d'investigació de la NASA i president de la Societat Internacional per a l'Estudi de l'Origen de la Vida (ISSOL), es va llicenciar en Ciències Químiques a la Universitat de Barcelona. El 1952, animat per l'interès que en ell va despertar la bioquímica, va partir cap als Estats Units amb la seva dona i els seus fills, i el 1956 es va doctorar en Bioquímica a la facultat de Medicina del Baylor University College. Després es va traslladar a la Universitat de Houston, on va fundar el Departament de Ciències Biofísiques.

Des de molt jove Oró es va interessar pels problemes de l'origen de la vida, amb investigacions sobre compostos orgànics. Aconseguí la síntesi prebiòtica de diversos aminoàcids i de bases 'púriques' i 'pirimidíniques'. El 23 de febrer de 1980 va tornar i es va establir a Barcelona per treballar com a professor de la Universitat Autònoma i com a director a l'Institut de Biofísica i Neurobiologia, si bé va conservar la seva càtedra a Houston, Estats Units.

El 1980 es va presentar com a candidat de CiU a les eleccions autonòmiques del 20 de març. Va obtenir escó al Parlament català i va formar part de les comissions de Agricultura, Ramaderia i Pesca i de la de Seguiment de la Central Nuclear d'Ascó. Tanmateix, raons de tipus científic i familiar el van obligar a tornar als Estats Units el 1981 per tal de continuar desenvolupant-hi la seva feina.

Del conjunt de la seva trajectòria, Oró recordava com el moment més important el dia de Nadal de 1959, quan tancat a les fosques al seu laboratori, va descobrir la síntesi de l'ademina, una de les molècules més importants per a la vida. La paradoxa del seu descobriment va ser que aquesta substància la va sintetitzar a partir de l'àcid cianídric, un dels productes més verinosos per a la vida.

En els anys noranta va continuar amb els seus treballs com a professor de la Universitat de Houston, feina que compatibilitzà participant com a membre de diversos comitès d'investigació de l'Agència Espacial Nord-americana (NASA). Des de 1992 va desenvolupar nombrosos projectes d'investigació química relacionats amb l'espai i va ser un dels principals investigadors per a l'anàlisi de les mostres lunars del projecte «Apol·lo» i del projecte «Viking» sobre l'atmosfera i la superfície de Mart.

Considerat un dels majors experts mundials sobre l'origen de l'univers i assessor, des de l'any 1953, de l'agència espacial nord-americana, Oró va ser, el 1970, un dels promotors i president de la Societat Internacional per a l'Estudi dels Orígens de la Vida, ISSOL. Ja jubilat i com a professor emèrit de la Universitat de Houston, el científic va viure a cavall entre Houston i Barcelona i va ser membre de diversos comitès de la NASA i de l'Acadèmia de Ciències dels Estats Units.

Amb una dotzena de llibres i més de 200 treballs d'investigació, Oró va ser diverses vegades candidat al premi Nobel i va rebre la Gran Creu del Mèrit Aeronàutic el 1983 i la Medalla Alexander Ivanovich Oparin de la Societat Internacional per a l'Estudi dels Orígens de la Vida, ISSOL, atorgada el 1986. El mes de juliol passat Pasqual Maragall va lliurar a Joan Oró la Medalla d'Or de la Generalitat com a reconeixement a la seva tasca de divulgació científica i el seu treball sobre l'origen de la vida, una distinció que l'investigador va rebre al seu propi domicili a causa del seu delicat estat de salut.

La mort de tota una eminència en el camp de la ciència va commoure nombroses personalitats de Catalunya, que en el decurs del dia d'ahir expressaren el seu condol per la pèrdua de l'investigador. Així, el conseller d'Universitats i Investigació, Carles Solà, destacava la important aportació d'Oró a la investigació sobre l'origen de la vida i com el científic va saber situar-se entre els nivells més alts de la ciència «sense renunciar a la catalanitat». El secretari d'Estat d'Universitats i Investigació, Salvador Ordóñez, i el científic del Consell Superior d'Investigacions Científiques, Jordi Isern, coincidien a ressaltar l'esperit inquiet i polifacètic d'«un català universal», com el van qualificar Josep Piqué, president del PP de Catalunya, i Josep Antoni Duran Lleida, president del Comitè de Govern d'UCD. Duran afirmava que sentia una «gran tristesa» per la mort del científic, que «sempre ha duit Catalunya i Lleida al cor allà on hagi estat».

Precisament el batle lleidatà, Àngel Ros, es mostrà consternat per la pèrdua d'Oró i afirmà que «tindrà a la seva ciutat natal l'homenatge que es mereix». Lleida ja va reconèixer en vida la trajectòria del seu il·lustre veí entregant-li la Medalla d'Or de l'Ajuntament; a més a més, fou pregoner de les festes i donà el seu nom a un institut d'ensenyament secundari.

COMENTARIS

De moment no hi ha comentaris.

Comenta

* Camps obligatoris