algo de nubes
  • Màx: 18°
  • Mín:

La manacorina Maria Neus Riera guanya el sopar amb Màrius Serra

L'escriptor tancà amb ella els actes promocionals del seu darrer llibre


Va arribar al restaurant una mica nerviosa. No sabia molt bé com reaccionaria. Ni ella ni ell. No se n'havia fet a la idea. Havia quedat per sopar amb aquell escriptor i ni tan sols s'havia acabat de llegir el seu darrer llibre. Encara que el seu cosí li havia dit que era un tipus afable ella no podia evitar notar un corcó a la boca de l'estómac. Així podria començar un conte o una novel·la que en la seva vessant real té com a protagonista la manacorina Maria Neus Riera, la darrera afortunada en guanyar un sopar amb l'escriptor Màrius Serra.

El passat dijous la jove es va reunir amb l'escriptor en un restaurant de Barcelona. Era la darrera trobada de l'escriptor amb el seus lectors, i es cloïa un joc i una singular campanya de promoció. Serra havia inclòs en els exemplars de De com s'escriu una novel·la un sobre. En alguns, els afortunats eren convidats a sopar amb l'autor. «En el meu cas el llibre el va comprar el meu cosí. Però resulta que ell i el Màrius són amics i poden anar a sopar quan volen, aleshores em va passar el regal a mi. Va ser una experiència molt engrescadora», assegura Riera.

La lectora, en aquest cas, era només mig lectora. «No havia tengut temps d'acabar el llibre, només vaig arribar fins a la meitat, però és un llibre molt diferent, que parla de les seves vivències reals i en alguns moments hi desfilen persones que no coneixes. Però el llibre m'ha agradat perquè inclou molts de jocs de paraules i així coneixes més el seu autor, que és una de les coses que més m'ha motivat i agradat. Moltes de vegades els autors es mostren molt poc accessibles i aquest no ha estat el cas, crec que és bo que s'acostin a la gent».

Serra, en aquest cas, ho ha fet per partida doble, amb el llibre i amb la singular proposta de la convidada a sopar als seus lectors, que li han agraït molt aquest gest.

La vetllada entre l'autor i la lectora es va perllongar per espai de cinc hores. Per sobre de la taula hi varen desfilar croquetes i verdures arrebossades, llenguados amb formatge, postres, cafè, vi... «i molta de conversa. Va ser una nit la mar d'interessant. Jo al principi estava una mica cohibida, perquè pensava que no tendríem gaires temes dels quals parlar, però tot va ser molt senzill, perquè teníem la base que ell i el meu cosí són amics. A partir d'aquí la conversa va fluir per si mateixa, tota sola».

COMENTARIS

De momento no hay comentarios.

Comenta

* Camps obligatoris