nubes dispersas
  • Màx: 14°
  • Mín:
11°

Dayna Kurtz: «El meu estil és difícil de classificar»

La cantautora americana oferirà avui un concert emmarcat en les actuacions del Waiting for waits

J.MEDRANO. Palma.
«Tenc un estil difícil de classificar», així és com es defineix Dayna Kurtz. La cantautora de Nova York, considerada per molts com la nova dama de la cançó americana, oferirà avui a la nit un concert a Muro al claustre de Sant Francesc en el cicle Waiting for Waits.

Hereva de noms com Joni Mitchell, Ricky Lee Jones o Tracy Chapman, Dayna Kurtz no entra dins els estereotips habituals dins el món de la música. «No faig jazz, no faig folk, no faig country, però al mateix temps faig tot això junt. Les botigues de música mai no saben a quina secció posar el meu disc», va fer broma la cantautora.

«És un honor per mi poder pendre part en un cicle dedicat a Tom Waits, un intèrpret que admir i que m'ha influenciat molt», va afirmar. Durant el concert té la intenció de versionar un tema del cantant nord-americà, però encara està indecisa. «No sé si tocaré Pony o I'll be gone, però per ventura cantaré les dues».

El gruix del concert estarà format per una versió acústica dels seus dos àlbums, Potscards from Downtown i Beautiful Yesterday, encara que se centrarà especialment en aquest darrer. Es tracta d'una recopilació de versions de diferents temes, com Parlez-moi d'amour de Lucienne Boyer, Lost and looking de Sam Cooke o fins i tot un tema de Prince, Joy in repetition. «Són cançons que mai no s'han versionat bé», va assegurar Kurtz.

La cantautora va decidir fer aquest treball perquè era una enamorada d'aquestes cançons i tampoc no volia que algunes d'elles es perdessin en l'oblit. En un principi aquest disc només havia de ser un LP, de cinc o sis temes. «Però el procés d'enregistrament va ser tan fluid que al final vàrem decidir incloure tres noves cançons meves per acabar fent un disc sencer», va concloure Kurtz.

La intèrpret de Nova York està molt contenta de resultat del disc, en especial de la coneguda cançó Everybody knows del canadenc Leonard Cohen, però continua enamorada del tema inèdit I belong to the wind de Wendy Huber. «M'agrada molt na Huber, va escriure moltes cançons, però no va tenir la sort de poder publicar-les. A mi m'hauria pogut passar el mateix, però he tengut més fortuna», va recalcar.

«El mercat nord-americà està controlat per unes quantes grans discogràfiques, però a poc a poc el mercat underground va florint», creu la cantant. Ella assegura que se sent molt millor dins aquest món, perquè «tenc molta més llibertat per crear i no tenc la pressió d'una multinacional».

Per poder publicar el seu primer disc va haver d'emigrar a Holanda, on la van rebre amb els braços oberts. «A Europa el públic és molt més accessible, mentre que als Estats Units és més tancat i es dedica només a mirar la tele», va afirmar Kurtz. La cantautora espera que el seu segon treball, que ja fa uns mesos que va sortir a Europa i que ho fa ara als Estats Units, tingui més èxit, i que la col·laboració de la cantant i amiga seva Norah Jones ajudi a aconseguir-ho.

COMENTARIS

De momento no hay comentarios.

Comenta

* Camps obligatoris