algo de nubes
  • Màx: 16°
  • Mín:
16°

Cort convoca els premis literaris Ciutat de Palma en castellà i català

Araújo signà ahir l'ordre en el decurs de la Junta de Portaveus


La llengua castellana tornarà als premis ciutat de Palma per primera vegada des de 1979. La junta de govern de Cort va aprovar ahir al matí les bases dels premis Camilo José Cela de novel·la i Ruben Darío de poesia per a obres escrites en castellà, que s'atorgaran juntament als tradicionals premis de novel·la en català Llorenç Villalonga i Joan Alcover el dia de Sant Sebastià del 2005.

Així acaba una història que es va iniciar fa quasi un any quan Diari de Balears va publicar que Cort es plantejava la possibilitat de reintroduir el castellà a la convocatòria dels guardons literaris de Ciutat. Aquest any no ha estat exempt de polèmica i d'enfrontaments ben marcats entre nombrosos sectors culturals i el regidor de cultura de la ciutat, Rogelio Araújo.

Precisament aquest fou ahir el regidor qui va estampar la seva signatura en l'ordre aprovada per Cort. El text de l'acord diu textualment: «Primer: Convocar els premis ciutat de Palma 2004 en les modalitats de novel·la (en català i castellà), poesia (en català i castellà) i arts plàstiques, de conformitat amb les bases que s'adjunten. Segon: Reservar per a la dotació dels Premis, la quantitat de seixanta-sis mil euros».

Sessió plenària
Ara mateix no hi ha cap possibilitat de tornar enrera aquest acord, a no ser que en la sessió plenària del proper dijous dia 29 s'aprovi una moció dels nacionalistes del PSM per tal que el català sigui l'única llengua amb la qual es convoquin els premis. La proposta de Pere Muñoz comptarà amb el suport entre el públic dels dirigents de l'associació d'escriptors en llengua catalana, convocats per Antònia Vicens, i del Pen club, que des del primer moment han defensat que el premi es convoqui exclussivament en català. Entre les dues entitats representen més de mil escriptors de tot el territori de parla catalana.

Acaba així un projecte que el 1979, la primera convocatòria que es féu des de l'arribada de la democràcia, va néixer amb el català com a llengua vehicular. La intenció era aconseguir que el premi funcionàs com una eina cabdal en la recuperació del català, al qual estan obligades totes les institucions en virtut de la LLei de Normalització Lingüística.

En els darrers anys el premi, en la seva modalitat de narrativa, va patir diversos escàndols, com la publicació en els mitjans de comunicació de les inicials del guanyador abans que es fessin públics. Malgrat això, comptaren sempre a Cort amb un gran avalador, el batle Fageda, que els recomanava tradicionalment cada Sant Jordi.

Però l'anunci de la tornada del castellà al premi va provocar des de setembre reaccions totalment contràries i fins i tot la dimissió del seu jurat d'alguns membres històrics. El fet que durant la darrera edició exclussivament en català el guardó de poesia anàs a parar a mans d'Hèctor Bofill ha estat el darrer ensurt per als organitzadors. El fet que en el discurs d'acceptació del guardó fes apologia de la independència de Catalunya no agradà gens als dirigents populars. El resultat és que el llibre ni tan sols es va arribar a presentar en la sala de juntes de Cort, tot i que els representants municipals sí assistiren al Born.

COMENTARIS

De momento no hay comentarios.

Comenta

* Camps obligatoris