algo de nubes
  • Màx: 16°
  • Mín: 11°
15°

Israel Cachao: «Sempre que surt a un escenari torn als 15 anys»

El contrabaix actua demà al Casino dins del Jazz Voyeur Festival

Israel Cachao López va néixer a l'Havana el 1916. Ha Dedicat tota la seva vida a la música, a la creació, convertint el contrabaix en una extensió del seu cos. Demà, Cachao tocarà per segona vegada a l'Illa després d'un primer concert realitzat el 1962. La seva actuació s'emmarca dins del primer Jazz Voyeur Festival que se celebra al Casino.

-Com serà el concert que podrem veure a Mallorca?
-Oferirem un repertori basat en els nostres discs, amb camperoles, guarachas i danzones, a més de molt de son. L'orquestra estarà formada per onze músics que tocaran instruments com la trompeta, el trombó, la flauta, el clarinet, el piano o la bateria. Serà un concert molt mogut, amb molt ritme, molt calent, molt cubà.

-Què recordau de la vostra actuació a l'Illa el 1962?

-Per aquella època vivia a Madrid i, un músic que treballava amb nosaltres, Armando Alventeros, vivia i viu a l'Illa. Vam actuar a Formentor. El que millor record és el públic, molt bo, a més de l'Illa, molt bonica. És com una Cuba però en petit.

-Vós proveniu d'una família molt nombrosa en la qual els seus membres toquen el baix. Estàveu predestinat?

-És una cosa increïble. Vaig sortir de Cuba el 1969 i vaig descobrir que tenia 35 familiars que no coneixia que tocaven el baix. Estava predestinat, encara que al llarg de la meva vida com a músic he tocat altres instruments.

-Sou conegut com un dels millors contrabaixos de la música llatina.

-Això diuen, però no m'ho crec. Per sobre meu hi ha infinitat de contrabaixos molt més bons.

-En 1993, l'actor Andy García i Emilio Estefan el van redescobrir. Heu tingut una segona joventut?

-Els estic molt agraït perquè m'han permès tenir una segona joventut. Són com els meus fills. Port 78 anys tocant i puc dir que ha estat una de les meves millors etapes. Em va afavorir molt conèixer-los. Encara així, sé que és transitori perquè, avui, els músics no són el que eren. Ja no se separa la música seriosa de l'alegre.

-Quin és el secret per mantenir-se als escenaris als 85 anys?

-Quan surt a un escenari torn als quinze anys. Fora, no puc ni moure'm però, a dalt, no puc parar. No tenc cap secret, sempre m'he considerat un home de la casa, tranquil, no he estat revolucionari ni he tingut 50 dones.

-Què us queda per fer?
-Sempre queda alguna cosa. Vull continuar fent música, és la meva vida i el meu aliment. Ara estic amb una música africana desconeguda.

COMENTARIS

De momento no hay comentarios.

Comenta

* Camps obligatoris