algo de nubes
  • Màx: 17°
  • Mín:
17°

Una antologia consagra el grup poètic eclèctic «Els imparables»

Entre els antologats per Proa hi ha el mallorquí Sebastià Alzamora


Com neix un nou grup literari? Idò en bona part gràcies a la casualitat i a un punt d'insolència. A Hèctor Bofill, d'insolència n'hi sobra. I en el moment de recollir el seu premi Josep Pla 2003 per L'últim evangeli el va dedicar als seus companys de generació, «que estam imparables». La frase va fer fortuna entre els periodistes, que trobaren el titular fàcil. Però alguns s'interrogaren sobre qui eren els companys de generació de Bofill i, sobretot, si hi havia res que estava canviant en el panorama literari en català.

I a la segona pregunta varen haver de contestar que sí i tot un llistat de noms va ser la resposta que varen obtenir a la primera de les seves interrogacions. Ara, bona part d'aquests noms, entre els quals figura el del mallorquí Sebastià Alzamora, comparteixen un sol llibre: Els imparables, una antologia de Proa realitzada per Sam Abrams i Francesco Ardolino. «El dia que Hèctor va dir allò dels imparables ni se'ns va passar pel cap que tot podria acabar així. No se'ns va passar pel cap batejar una tendència nova en el món de la literatura catalana», assegura Sebastià Alzamora.

Però el cas és que hi són i ell, juntament amb Txema Martínez, Susanna Rafart, Maria J. Escrivà, Manuel Forcano, Lluís Calvo, Josep Elies Adell, Isidre Martínez-Marzo i Hèctor Bofill, formen part d'un grup que ja compta amb la seva pròpia antologia. Els poetes són molt diversos entre si, però «tenim en comú el que hem posat sobre la taula: temes de debat que han mogut una gran polèmica, com pot ser la funció de la crítica o el model lingüístic», explica Alzamora.

«Segurament ja tocava una renovació. En la literatura catalana no hi ha hagut un moviment de canvi tan fort des de l'època de Llibres del Mall i d'això ja han passat vint-i-cinc anys. Hem trobat el moment oportú i una actitud adequada, que és el que ens uneix i no una determinada estètica. Nosaltres no donam res per establert i creim que tot es pot qüestionar i debatre amb absoluta llibertat, sense cap mena de condicionants i amb la voluntat que sigui així», precisa.

Individualment ells no són desconeguts. Tenen entre 31 i 42 anys, solen treballar en l'ensenyament, el món editorial o el de la gestió cultural i a més de la lírica conren altres gèneres. Tots han publicat un mínim de tres llibres i qui més, onze; a més entre els nou han aconseguit endur-se 37 premis notables de poesia. «Però aquesta antologia no ens ha de canonitzar. Estam a l'entorn de la trentena i seria una pretensió totalment estèril. El que pretén l'antologia és donar testimoni d'una visió de conjunt. Ha arribat un aire nou a la poesia catalana i aquest és el document que ho testimonia», explica Alzamora.

En el llibre el mallorquí hi col·loca una dotzena de poemes pertanyents a totes les seves obres, ordenats de manera singular, en ordre cronològic invers a l'any de publicació. «Els antòlegs volen mostrar què feim ara i quin ha estat el camí que hem hagut de recórrer per arribar-hi».

El més curiós del cas és que «per darrere ve gent empenyent amb molta de força». De moment, els imparables fan tremolar els fonaments de la postmodernitat.

COMENTARIS

De momento no hay comentarios.

Comenta

* Camps obligatoris