nubes dispersas
  • Màx: 16°
  • Mín: 10°
11°

La Universitat de les Illes Balears alerta que l'edifici de can Oleo amenaça ruïna

El projecte disposa de pressupost, però les obres no començaran fins l'any 2005

101004

Can Oleo es troba en desús des que l'Estudi General Lul·lià tancà les seves portes.

P.GIMÉNEZ.Palma.
El casal senyorial de can Oleo, construcció medieval del segle XV i propietat de la Universitat de les Illes Balears (UIB), es troba seriosament amenaçat per l'estat de ruïna. El rigor dels tràmits administratius i els contratemps que han anat sorgint des que s'anuncià el projecte de rehabilitació de l'immoble el 1999 han contribuit a accentuar l'estat de deteriorament en què ja es trobava l'edifici, que reclama amb urgència llum verda per iniciar la tasques de recuperació.

Això no obstant, i «sent optimistes», les obres de rehabilitació de can Oleo no s'iniciaran probablement «fins el 2005». Gabriel Moyà, vicerector d'Infraestructures i Medi Ambient de la UIB, explicava ahir que, després d'haver realitzat les modificacions exigides per la Comissió de Centre Històric sobre la proposta original de Pere Nicolau, «el projecte es troba ara pendent de la concessió de la llicència d'obres», que podria arribar «el mes d'agost o per setembre».

Pel que fa a la disponibilitat pressupostària, pareix que està garantida. Gabriel Moyà apuntà que la UIB té previst signar demà, dimecres, un conveni d'inversions plurianual amb el Govern per un termini de vuit anys, «que permetrà finançar les obres de reforma», afirmà. Tanmateix, després de tenir l'oportuna llicència, l'inici dels treballs haurà d'esquivar encara un darrer tràmit: la convocatòria del concurs d'ajudicació d'empreses. Així, «les obres podrien començar el 2005» i, cercant l'«optimisme, podrien desenvolupar-se en dos anys», augurà.

El vicerector d'Infraestructura i Medi Ambient de la UIB justificà la demora pel fet que «un projecte de rehabilitació d'aquestes característiques du el seu temps». Tot i això, Gabriel Moyà destacà que «el temps de retard corre en perjudici de l'edifici», la situació actual del qual reclama una actuació d'«urgència».

S'ha de recordar que l'últim i més gran contratemps del projecte de reforma del palau va ser el refús de la Comissió del Centre Històric al mur de vidre que recollia la proposta original de Pere Nicolau. L'arquitecte havia projectat la construcció d'un llenç de vidre que tenia la finalitat de realçar l'escala gòtica de l'immoble, l'element original més destacat de l'edifici. El canvi de solució -finalment es farà un mur cec- obligà l'arquitecte a modificar el projecte d'execució fins a obtenir el vistiplau de Patrimoni.

COMENTARIS

De momento no hay comentarios.

Comenta

* Camps obligatoris