muy nuboso
  • Màx: 15°
  • Mín:
14°

Guadalajara indigna els creadors en català

La inclusió d'escriptors i cantants en castellà en el programa de la fira causa molt de malestar

S.B./J.N. Palma.
Falten mesos per a la fira internacional del llibre de Guadalajara i els primers anuncis de programació fets per l'Institut Ramon Llull ja han indignat nombrosos sectors culturals. També a les Illes Balears ha arribat la polèmica. El motiu és ni més ni menys que la inclusió d'escriptors i grups de música en llengua castellana que ja tenen un notable èxit en el mercat sud-americà com poden ser Carlos Ruiz Zafón, autor de La sombra del viento; Javier Cercas, que signà Soldados de Salamina, o d'Ojos de Brujo. Gairebé ningú no entén la seva presència a la llista de l'Institut Ramon Llull, «que en teoria ha de defensar la cultura catalana i aquesta és la que es fa en llengua catalana».

La presidenta de l'Associació d'Escriptors en Llengua Catalana, Antònia Vicens, va explicar que «les despeses dels escriptors en castellà les haurien de pagar les editorials i no a través del Llull. Hauríem de ser seriosos. La inclusió d'aquests escriptors en el programa és vergonyosa».

Sebastià Alzamora, per la seva banda, assegurà que «aquesta presència és del tot innecessària. Els escriptors en castellà ja disposen de les seves institucions que vetllen per ells i són institucions tan humils com el Ministeri de Cultura o el Cervantes. No em pareix un drama que hi siguin, però no hi veig cap necessitat. Per què Catalunya quan surt a fora ha de dur autors en castellà i els espanyols quan surten a fires internacionals no duen autors en català? Hi ha una clara descompensació i ningú no hi diu res».

Per l'escriptor Miquel Bezares, «en principi no és necessari que els dugui el Ramon Llull, perquè escriuen en editorials molt grans que es poden pagar per si mateixes la promoció. La convidada d'honor és la cultura catalana i ha de ser la literatura d'expressió en català la que ha de participar en el programa. A Mèxic es poden trobar amb total facilitat els llibres de Cercas i Zafón i no passa el mateix amb els llibres dels autors en català».

La directora de la Casa Museu Llorenç Villalonga, Catalina Sureda, assegura que «aquests escriptors es promocionen per si mateixos. Els que haurien d'anar a Guadalajara són els autors bons de la cultura minoritària i minoritzada, que és la catalana».

L'editor Andreu Ferrer també es mostrà totalment «en contra» de la inclusió de Cercas i Zafón en aquest programa.

L'escriptor i col·laborador de Diari de Balears Guillem Frontera va dir que «em pensava que el Ramon Llull servia per a una altra cosa, i més si tenim en compte que hi ha el Cervantes per promocionar la cultura en castellà. El Ramon LLull s'ha de dedicar al català i qualsevol persona ho hauria pensat així. Ara, que ho facin així com vulguin».

Joan Guasp va explicar que «la funció de la Generalitat i del Govern és la de protegir la nostra cultura en llengua catalana. Els altres no són nostres i aquesta és la principal diferència».

Albert Herranz va dir que «per mi ja està bé si el que es volia era reflectir el que és universal i la seva influència en la nostra cultura, però hi havia molts grups musicals que ho podrien fer millor i en català».

Segons l'escriptor Pere Joan Martorel, «em pensava que Guadalajara era per promocionar la cultura catalana i que l'elecció seria dels autors que escriuen en català. Evidentment els altres viuen a Catalunya, però no estan integrats en la cultura catalana i s'entra en una greu contradicció».

El vicepresident del Pen Club, el poeta menorquí Ponç Pons, va assenyalar que «ja no m'espanta absolutament res de Catalunya. Ja no m'espanta res perquè estic totalment bocabadat i, si aquesta és la cultura catalana, ja no em queda més solució que declarar-me d'una cultura bàltica».

Pel que fa als músics, Joan Bibiloni manifestà la seva consideració que «Maria del Mar Bonet és una representant prou digna de la nostra cultura musical, però incloure flamenc en el programa és l'antípoda del que hauria de ser el programa. Si és així, pens que està fora de lloc i s'hauria de substituir per una altra cosa les manifestacions en castellà».

Tomeu Penya afirmà que «a l'hora de confeccionar un programa sempre hi ha molts de camins per poder escollir, si es tracta de rumba catalana consider que l'oferta és acceptable, ja que arreu de Catalunya n'hi ha una gran febre. No s'ha d'oblidar que aquesta rumba té allà els seus orígens, una cosa diferent és el flamenc»...

Suso Rexach , que està a punt de treure un nou treball discogràfic al mercat, afirmà que «dur a Guadalajara Ojos de Brujo potser no sigui suficient per representar la música actual que es fa en aquests moments a Catalunya. Aquest grup, especialista en fusió, pot donar una mostra de la mescla cultural que hi ha a Catalunya, però sota el meu parer per ventura s'hauria de tenir més en consideració la creació en la llengua pròpia, és el que pens».

COMENTARIS

De momento no hay comentarios.

Comenta

* Camps obligatoris