algo de nubes
  • Màx: 12°
  • Mín:

El periodista francès Jean Daniel rep el premi Príncep d'Astúries

El jurat destacà el seu tarannà independent, compromès amb la veritat

El jurat encarregat de decidir el guanyador del premi Príncep d'Astúries de Comunicació i Humanitats considerà ahir el professional de la informació Jean Daniel «un representant il·lustre del periodisme compromès amb la veritat i independent dels poders públics».

En l'acta s'hi reconeix l'habilitat per «imprimir sempre a la seva tasca un caràcter profundament reflexiu i crític que recull l'herència intel·lectual, el coratge i el rigor ètic d'autors com Camus o Orwell».

Segons el jurat, el fundador de Le Nouvel Observateur és «el representant del millor periodisme humanista de la nostra època».

L'activitat de Jean Daniel com a informador és dilatada, com reconegué ahir el jurat, que ha valorat de manera especial la seva feina en publicacions com Le Monde o L'Express. Nascut el 1920 a Blida (Algèria) i d'origen sefardita, es va llicenciar en estudis superiors de filosofia a La Sorbona. El 1947 fundà la revista Caliban, que va dirigir fins l'any 1951. Redactor cap de L'Express (1954-1964), durant aquest període es va donar a conèixer com a reporter internacional, informant de la guerra d'Algèria i viatjant a Cuba.

Després, exercí com a corresponsal a París de The New Republic (Washington), del 1957 al 1962; i fou col·laborador del diari Le Monde (1964). A final d'aquest any va fundar la revista Le Nouvel Observateur, de la qual és en aquests moments editorialista i director. A més, col·labora en nombrosos mitjans de comunicació internacionals.

Jean Daniel és considerat un dels intel·lectuals francesos que més influència han exercit no tan sols sobre la política i la cultura, sinó també sobre els grans debats del segle XX: la polèmica entre Sartre i Camus i la finalitat de la utopia marxista, la guerra d'Algèria, el problema entre palestins i israelians, la descolonització de l'Àfrica, les dictadures a Europa i a l'Amèrica Llatina o, aquests darrers anys, el terrorisme i les noves guerres.

És autor de diverses obres, entre les quals destaquen L'error (1953), Diari d'un periodista (1959), El temps que queda (1973), L'era de les ruptures (1979), De Gaulle i Algèria (1986), La ferida (1992) i L'amic anglès (1994). El 1973 va rebre el premi Internacional de la Premsa per El temps que queda.

La candidatura de Jean Daniel fou proposada per Beatriz de Moura, membre del jurat, i ha rebut nombrosos suports com els de l'exsecretari d'Estat dels Estats Units, Henry Kissinger; l'expresident de la Comissió Europea, Jacques Delors; l'escriptor Milan Kundera i el també escriptor i periodista Ryszard Kapuscinski.

COMENTARIS

De momento no hay comentarios.

Comenta

* Camps obligatoris