algo de nubes
  • Màx: 17°
  • Mín: 11°
13°

Els guanyadors critiquen la manca de promoció dels «Ciutat de Palma»

Emili Bayo i Hèctor Bofill presentaren les seves obres a la Fira

Els darrers guanyadors dels Premis Ciutat de Palma únicament en català, Emili Bayo i Hèctor Bofill, criticaren ahir amb duresa el fet que el Consistori palmesà no convocàs cap roda de premsa per presentar les seves obres com sí que ho havia fet en anys anteriors. Bofill, a més a més, va explicar que «confii a ser jurat del premi Joan Alcover, l'any que ve, encara que si és cert que la gent del PP toca gaire més el premi estarà signant el seu certificat de defunció».

Així mateix, Bofill explicà que «com menys reconeguin el pluralisme més poder aniran perdent i crec que mantenir els premis en català seria una bona manera de mantenir el pluralisme». Emili Bayo i Hèctor Bofill presentaren ahir a Palma, a la Fira del Llibre i en un acte organitzat de manera exclusiva per l'editorial Moll -segons informació facilitada per la Fira- la novel·la L'edat de les paraules i Les genives cremades.

El regidor de Cultura de l'Ajuntament de Palma, Rogelio Araújo, va manifestar a Diari de Balears que «no s'ha fet una presentació als mitjans de comunicació perquè es va convenir amb l'editorial que s'enviaria un fax per convidar a l'assistència a la presentació. A més, avui dematí -ahir- els llibres encara no estaven llests i hauria estat estrany presentar els volums sense tenir-los. Així mateix, hi havia dificultats perquè aquesta presentació hauria coincidit amb la reunió de grup dels dilluns».

Sigui com sigui, el cas és que els autors explicaren a Diari de Balears les seves obres. Bayo comentà que «L'edat de les paraules és un diàleg amb el present viscut i amb el passat literari del protagonista, una exploració personal. El protagonista, el 1975, té tretze anys, el moment en què determinades paraules creixen i es fan grans. Són paraules com amistat, amor o noia. Per això el títol era l'adequat».

La novel·la de Bayo té la particularitat que és farcida de notes a peu de plana. «Aquestes notes remeten a lectures que expliquen l'evolució del personatge». Aquestes lectures fan referència als clàssics de la literatura de tots els temps, moltes de vegades col·locats de manera injusta en les col·leccions de literatura juvenil.

Per la seva banda, el poemari de Bofill explica en dues meitats ben diferenciades el desig i la realitat. En la primera, titulada Un mur de roques blanques, mostra «amb poemes curts» un possible paradís terrenal. El protagonista de les composicions s'ha exiliat a una illa de la Mediterrània on inicia una nova vida amb dues al·lotes de noms simbòlics. D'aquesta manera, instaura un nou ordre emocional, sexual i sentimental.

En la segona, l'anomenada pròpiament Les genives cremades, s'hi narra un lament per les condicions de la vida quotidiana i surten totes les misèries d'una parella que es maltracta, se separa i es retroba per insultar-se de manera constant. «Tota aquesta part s'ha narrat amb un llarg poema de 300 versos composts en decasíl·labs rimats».

COMENTARIS

De momento no hay comentarios.

Comenta

* Camps obligatoris