algo de nubes
  • Màx: 19°
  • Mín: 18°
20°

La història de la dansa a les Illes, un problema pedagògic i laboral

Els professionals reivindiquen millors possibilitats formatives

NÚRIA ABAD. Palma.
Les dificultats i mancances de la dansa a les Balears són immenses, sobretot si es compara la seva situació amb la d'altres comunitats autònomes. Coincidint amb el Dia Internacional de la Dansa, els professionals lligats a aquest art coincideixen a afirmar que les possibilitats formatives són escasses i molt exigents i que ni l'Administració autonòmica ni la local han articulat iniciatives per incentivar-la.

Pere Santandreu, responsable de l'Auditòrium de Sa Màniga (Cala Millor), únic espai que programa assíduament dansa a Mallorca, afirma que «la història de la dansa a Mallorca és la història de la inexistència, almenys fins als anys 80. Això no obstant, en aquestes dues darreres dècades han nascut diverses companyies que, amb un suport públic nul o molt discret, han anat presentant els seus treballs».

Apunta com un fet clau per a l'expansió d'aquesta activitat artística la formació, «encara escassa». Per la seva part, Joan Roig, director del Conservatori Professional de Música i Dansa de Balear, assumeix que «el món de la dansa a les Illes porta un retard que es va accentuant amb els anys».

Especifica que un dels grans greuges de la formació de dansa a Balears es deu al fet que aquesta no està integrada dins de l'ensenyament reglada obligatòria, com es dóna en altres zones del país. Sobre això, va postil·lar que hi «ha voluntat del centre i de l'Administració per trobar una sortida a aquesta situació que exigeix als estudiants de dansa un esforç sobrehumà». D'altra banda, Roig va avançar que també s'està estudiant la possibilitat que l'any que ve existeixi ja un Ballet de Cambra del Conservatori. Falta una mica de companyonia.

La coreògrafa Maria Antònia Oliver també denega la situació de la dansa a Balears, que titlla de «caòtica». «No hi ha cap projecte per part de les institucions, que es limiten a realitzar alguna activitat puntual sense que hi hagi una claredat en les seves propostes», sentència. La ballarina afirma que «és necessari crear un lloc de trobada per a ballarins», una idea reivindicada també per Tomeu Gomila, del grup Auments, que recentment s'ha establert a Girona perquè «Mallorca és un desert cultural pel qual és impossible avançar. Els nostres polítics s'entossudeixen a ser arcaics».

COMENTARIS

De moment no hi ha comentaris.

Comenta

* Camps obligatoris