cielo claro
  • Màx: 21°
  • Mín: 21°
21°

La jutgessa refusa l'arxivament de la causa contra Barceló i fixa data per al judici

El ceramista Murtó reclama al pintor la coautoria de 350 peces creades al seu taller

102992

El ceramista Murtó conversa amb el seu advocat, Nadal Vidal.


La jutgessa titular del jutjat número 2 de Manacor, Mónica de la Serna, ha rebutjat l'arxivament de la causa interposada pel ceramista Jeroni Ginard «Murtó» contra Miquel Barceló, en la qual li reclama la coautoria d'unes 350 ceràmiques realitzades a can Murtó entre 1996 i el 2000. A l'audiència prèvia realitzada ahir, l'advocat defensor de Barceló, Antoni Coll, sol·licità «l'arxivament immediat de la causa per la indefensió que crea en aquesta part» que el demandant no hagi concretat quins i quantes són les obres objecte de la demanda.

Per la seva part, l'advocat del ceramista, Nadal Vidal, denuncià en reiterades ocasions l'«ocultació d'obres al jutjat» per part de Barceló, ja que no ha pogut obtenir la catalogació de les peces en litigi -sol·licitada per requeriment notarial al Fons Documental Miquel Barceló d'Artà-, i presentà el catàleg de l'exposició que tingué lloc a la Fundació Juan March de Palma, on es reprodueixen 51 de les obres realitzades a can Murtó i altres documents que també les acrediten.

La jutgessa Mónica de la Serna, en estimar que «almenys hi ha 51 obres perfectament determinades», va concloure que hi «ha una base» per continuar el procés i fixà la data del judici per al pròxim 6 de setembre.

Per al seguiment de la causa, que haurà de determinar si Miquel Barceló i Jeroni Ginard són coautors i si comparteixen la propietat intel·lectual de les peces realitzades al taller d'Artà, l'advocat del ceramista requerí a Barceló que presenti una relació de les ceràmiques catalogades, a més de les peces no catalogades que el demandant estima que l'artista guardà al domicili familiar de Felanitx i a la seva finca sa Devesa d'Artà. Així mateix, el lletrat Nadal Vidal, en la seva denúncia d'ocultació d'obres al jutjat, hi implicà l'Ajuntament d'Artà i la UIB, que financen l'esmentat Fons Documental, i els demanà la catalogació de les obres, que també haurà de presentar el galerista suís Bruno Bischofberger. Bischofberger haurà de presentar a més la quantificació de la venda de les obres i l'especificació del seu destí.

La jutgessa rebutjà les proves de l'advocat de Murtó que avalarien la trajectòria com a ceramista d'aquest, declarant que en la causa «no es jutjarà la vàlua personal ni professional» de Murtó. Nadal Vidal sol·licità que Barceló i el ceramista realitzassin una ceràmica per valorar les seves aptituds, però la magistrada ho desestimà de moment.

Antoni Coll afirmà que «no ens oposam que se n'intenti verificar l'autoria. Murtó fa molt bé la seva feina, però no per això és autor d'aquelles peces. Barceló n'és l'autor únic». «Un artista és un artista; i un artesà, per boníssim que sigui, és una mica diferent», declarà. Coll presentà com a proves uns pagaments realitzats per Barceló a Murtó i un informe pericial d'Enrique Juncosa, comissari de diverses exposicions de Barceló. En el judici, Barceló haurà de respondre l'interrogatori de l'advocat de Murtó. I hauran de comparèixer com a testimonis per part del pintor Antònia Casanovas, directora del Museu de Ceràmica de Barcelona, i Vicenzo Santoriello, qui realitza les ceràmiques per a la Seu. I per part de Murtó, diversos testimonis dels treballs conjunts i Bischofberger.

COMENTARIS

De moment no hi ha comentaris.

Comenta

* Camps obligatoris