nubes dispersas
  • Màx: 27°
  • Mín: 27°
27°

Ella Fontanals Cisneros: «L'art requereix promoció, com qualsevol producte»

La fundadora del Miami Art Central visità Es Baluard durant la seva estada a Mallorca

78876

Cisneros contempla el gran Oteiza al Museu d'Art Modern i Contemporani Es Baluard.


Fa anys que Ella Fontanals Cisnenors és un pilar en el qual es fonamenta l'art internacional. Primer com a col·leccionista. Fa poc com a fundadora del Miami Art Central (MAC), un museu dedicat a impulsar l'art contemporani. La seva veu, suau però contundent, s'escolta en els consells de la Tate Modern, del Miami Art Museum o del nou Miami's Performing Arts Center.

A Palma, de visita al Museu Es Baluard, afirmà amb rotunditat que «s'ha de fer córrer la veu en tots els fòrums internacionals perquè se sàpiga que Palma té avui un museu de primera categoria, amb una arquitectura bellíssima i amb obres tan sublims com la de Rebecca Horn, a la magnífica sala de l'Aljub».

-En quin moment un col·leccionista troba que pot fer una mica més per l'art que acumular obres?
-Quan et trobes immers en l'art, en totes les seves facetes, des de la música fins a la pintura, arriba un moment en el qual necessites trencar aquella barrera de l'àmbit estrictament privat, en el qual tot aquest gaudi és només una part de la teva casa i de la teva vida, i propiciar que altres persones en participin perquè el gaudi sigui col·lectiu. Em va arribar aquest moment després de dedicar molts d'anys de la meva existència a ajudar a resoldre els grans problemes socials de Veneçuela, el meu país. En traslladar-me als Estats Units, a Miami, vaig saber que podia fer realitat aquest somni de transmetre a altra gent la meva passió per les arts.

-Parlau-nos del Miami Art Central...
-El somni del MAC es va fer possible en trobar un edifici d'una companyia de telèfons dels anys 40, amb una arquitectura molt singular, diferent de la que sols trobar a Miami. Grans espais, parets àmplies... resultava ideal per convertir-ho en un museu d'art contemporani. I així, fa un parell d'anys, va néixer el MAC amb dos objectius prioritaris: el primer, l'educació en les arts, un instrument essencial per contribuir a fer que una ciutat com Miami, en ple creixement, arribi a sentir que l'art és part de la seva vida diària. I, en segon lloc, propiciar que s'organitzin a la ciutat exposicions de primer nivell internacional. Amb tot, es tracta de preparar el públic per a una nova situació social i cultural, que es completa amb un nou museu de la ciutat, un centre per a l'òpera i per a la dansa -el Miami's Performing Arts Center- o l'esdeveniment internacional que és el Miami Art Basel, que en els seus tres anys de vida s'ha convertit en la fira d'art contemporani més interessant dels Estats Units, amb les millors galeries i propostes, en una reunió anual que té lloc per desembre i respecte de la qual no voldria deixar de subratllar la seva importància. Tot això està fent que Miami es converteixi en un centre determinant per a les arts.

-Sigui com sigui, a vós us consideren una gran mecenes de l'art llatinoamericà, i del veneçolà en particular...
-Em preocupa que hi hagi una subdivisió quan es parla d'«art llatinoamericà», ja que hauria de ser art i prou, sobretot en un món global com aquest en el qual ens veim immersos. Tot l'art procedeix d'algun lloc, és d'algun lloc, representa la vida, la cultura o el medi d'algú, però al cap i a la fi és art. En tot cas, sí que és cert que dedic bona part dels meus esforços a la promoció dels artistes llatinoamericans. Des de la Cisneros Fontanals Art Foundation, promovem l'art llatinoamericà als Estats Units, creant programes d'estudis i oferint als artistes l'oportunitat que obrin mercat. I és que, si bé l'art i la cultura en general no atuen mai el seu batec, al marge de la situació socioeconòmica de cap país, la cosa certa és que a l'Amèrica Llatina en general i a Veneçuela en particular, hi ha molts de problemes en aquest sentit i que afecten no tan sols la creació, sinó també el mercat cultural. I per això intentam ajudar en aquest sentit.

-Com a assessora de nombrosos museus i col·leccions de gran prestigi, com la Tate Modern o el Miami Art Museum, ens podríeu explicar amb quins criteris es decideix quins artistes compten i quins no i, en definitiva, què és art i què no ho és.
-El màrqueting domina en bona part aquest àmbit, com domina tantes altres facetes. Avui és així i sempre ha estat així. Si ets un gran pintor i quedes a casa teva segurament passaràs desapercebut, llevat que tenguis la sort que algú passi per allà, et descobreixi i tengui capacitat per transmetre-ho. Com qualsevol producte, l'art requereix promoció pública. Al consell assessor de la Tate, jo pression perquè els llatinoamericans tenguin presència i cada un dels assessors fa igual per al cercle que més conegui. Si no et coneixen, no comptes. I és que, definitivament, els diaris, les revistes i els museus fan avui els artistes. Aquesta pot resultar tal vegada una visió molt freda, però és així.

COMENTARIS

De moment no hi ha comentaris.

Comenta

* Camps obligatoris