cielo claro
  • Màx: 21°
  • Mín: 20°
22°

Cabrera: el primer camp de concentració

Un llibre del professor canadenc Denis Smith repassa la història dels presoners francesos a l'illa


Cabrera va ser, possiblement, el primer camp de concentració de tota la història de la humanitat. Aquesta és una de les principals tesis que defensa l'historiador canadenc Denis Smith en el seu llibre Els presoners de Cabrera. Els soldats oblidats de Napoleó 1809-1814, que acaba de publicar-se en la seva versió catalana gràcies a una coedició entre el Consell de Mallorca i Lleonard Muntaner editor en la nova col·lecció Miscel·lània.

Fins ara l'estudi sobre l'infortuni dels més de nou mil soldats francesos que varen arribar a l'illa no havia passat d'un parell de fulls en manuals i obres més generals; les memòries d'alguns soldats francesos supervivents que es varen publicar a França i el vessant literari de la història, tractat per escriptors com Baltasar Porcel a L'emperador o l'ull del vent.

Smith explica en el pròleg del llibre que «durant cinc anys, des del mes de maig de 1809 fins al maig de 1814, l'illa de Cabrera va servir de camp de concentració sense murs de milers de soldats de l'exèrcit de lleva de Napoleó i de la seva guàrdia d'elit. Quan hi desembarcaren, els presoners foren abandonats tots sols en un estat pràcticament salvatge, vigilats des de la mar pels vaixells de guerra de l'armada reial britànica i de l'armada espanyola, i proveïts de queviures per embarcacions procedents de la veïna Mallorca».

Aquests presoners de Cabrera varen viure en unes condicions terribles. El llibre d'Smith no amaga les grans privacions a què es varen veure abocats, ja que a l'illa no hi havia cap mena de refugi i el menjar i les provisions moltes vegades es torbaven a arribar per culpa del mal temps. La fam va ser tan gran que fins i tot hi va haver casos de canibalisme, encara que la documentació sobre aquest aspecte és escassa.

Però com van arribar els presoners fins a Cabrera? Aquest és un dels principals interrogants que intenta resoldre el professor canadenc. En primer lloc, per la desastrosa campanya militar feta pel general Pierre Dupont de l'Étang, que va concloure amb una derrota ben dura a Bailén. En segon lloc -i aquesta és una de les principals aportacions d'Smith-, per la violació per part dels espanyols, però pressionats per Anglaterra, dels acords de capitulació. I en tercer lloc, per la por de les conservadores autoritats mallorquines i dels governadors britànics de Cabrera d'un desembarcament dels francesos a Mallorca i a Menorca.

Les penúries que passaren al camp de concentració al mig de la Mediterrània s'han d'atribuir a les vacil·lacions de la Junta de Mallorca, que governava l'Illa, i a l'escassesa de recursos d'una Junta Central que estava immersa en una guerra contra la màquina militar més poderosa de la història fins aquell moment. Tampoc Napoleó no va voler saber quasi res d'uns soldats presoners que per a ell significaven recordar una derrota vergonyosa mentre tenia oberts fronts a tot el món, un dels quals el rus, que va significar un dels punts d'inflexió del domini de l'emperador francès.

Smith ha emprat per al seu relat fonts que fins ara gairebé no havien estat consultades i que provenen de l'armada britànica. Gràcies a aquests documents, ha vist el paper fonamental i cabdal que jugaren els anglesos en l'afer de Cabrera, després d'haver experimentat en les seves pròpies carns el pèssim tractat de Sintra (els francesos vençuts a Portugal aconseguiren tornar a ports segurs francesos i es varen reincorporar a les hosts napoleòniques).

El professor canadenc explica amb pèls i senyals la vida a l'illa, la duresa que patiren els presoners, els jocs de força que s'hi establiren, la prostitució de les 21 dones que acompanyaren els francesos, els tractes diferenciats entre els oficials i els soldats...

«Varen arribar a l'illa gairebé per accident després que en traïssin les capitulacions de la rendició. Els que varen sobreviure ho aconseguiren gràcies a la tenacitat, l'enginy, la bona fortuna i la generositat ocasional dels guardians. A França el relat dels presoners de Cabrera esdevingué llegendari. A la Gran Bretanya i a Espanya, però, on la història de la guerra napoleònica a la península Ibèrica fou escrita pels vencedors, els infortunis d'aquests presoners no despertaren gaire interès», assegura Smith. Ara es conta la seva història.

COMENTARIS

De moment no hi ha comentaris.

Comenta

* Camps obligatoris