cielo claro
  • Màx: 19°
  • Mín: 18°
19°

Marxa reial: l'himne de la discòrdia

La seva interpretació tendeix a la desaparició en les cerimònies religioses

J.CASTELLS. Palma.
La polèmica entre la batlessa de Felanitx, Catalina Soler (PP), i el rector de la Parròquia, Llorenç Lladó, sobre la recuperació de l'himne espanyol per a la processó de l'encontre entre les imatges de la Maré de Déu i el Crist ressuscitat, celebrada diumenge passat, es va resoldre amb la banda municipal en silenci mentre per un equip d'altaveus sonava L'Al·leluia de Häendel.

La marxa reial, que esdevingué himne d'Espanya durant els anys del franquisme, era emprada abans en determinades cerimònies solemnes, segons els especialistes consultats per aquest diari. Segons Pau Ximelis, col·laborador de Diari de Balears i especialista en temes religiosos, «durant la processó de l'encontre a Palma no se sol tocar l'himne espanyol, de vegades es toca a la processó de l'església de Santa Eulàlia, però no tenc constància que sigui interpretat en altres processons».

Ximelis explicà també els antecedents històrics d'aquesta tradició: «El cert és que durant el règim de Franco qualsevol sortida de l'església de la imatge de Jesucrist o de la Mare de Déu es feia acompanyada d'aquesta música, però no tenc constància que abans d'aquest període també es fes així. Aquesta obligatorietat durant el franquisme ha anat desapareixent amb la democràcia».

El pare Gabriel Llompart, historiador i religiós, és un gran coneixedor de la tradició litúrgica. Segons explicà, «no s'ha fet cap estudi de quins són els pobles de Mallorca o les bandes de música municipal que interpreten aquest himne durant la processó de l'Encontre». El que està ben clar per a Llompart és que la processó fou introduïda a Mallorca pel bisbe Bauçà a principis del segle XVII, i que la marxa reial sonava en misses d'elevació i rellevància, com les de Pasqua o de Nadal.

«D'ençà de mig segle enrere i amb el Movimiento Nacional, s'interpretà l'himne espanyol a l'Encontre. Abans no hi ha dades del que tocaven les bandes, però pens que devia de ser la Marxa Reial. Amb l'arribada del franquisme tot es va uniformar», explicà el pare Llompart, qui afegí: «En èpoques de trasbalsaments polítics, les normes generals també resulten trasbalsades».

Les processons es viuen amb especial passió i exaltació al Llevant i al sud de la Península. Allà, no es practica la processó de l'Encontre ja que aquestes acaben el dissabte de Pasqua. Segons explicaren els redactors de Diario de Sevilla, «avui en dia la Marxa Reial sona a diari, i des de molt abans de la dictadura, exceptuant durant la República. Això es fa per retre els màxims honors als passos, ja que un temps no hi havia cap himne de major nivell». En l'actualitat, a Sevilla, just sona quan el pas surt al carrer, que és quan els portadors s'enfronten a la major dificultat. Aquest element tendeix en l'actualitat a desaparèixer, i de cada vegada sona menys a causa de la pressió popular.

COMENTARIS

De moment no hi ha comentaris.

Comenta

* Camps obligatoris