algo de nubes
  • Màx: 17°
  • Mín: 11°
15°

Jeroni Ginard 'Murtó': «Miquel Barceló em va enganar, a mi i a la meva família»

El ceramista d'Artà reclama a l'artista i als jutjats de Manacor la coautoria de 350 peces

102112

Jeroni Ginard «Murtó», ahir a Artà, va parlar de la seva relació amb Miquel Barceló.


Jeroni Ginard Murtó és ceramista i regenta els tallers de Sa Teulera, a Artà. Entre el 1996 i el 2000, assegura haver treballat «colze a colze» amb l'artista Miquel Barceló en la realització d'unes 350 peces, de les quals ara reclama la coautoria», a través d'un procediment civil al Jutjat número 2 de Manacor.

-Com justificau que vós sigueu coautor d'aquelles obres?
-Pel fet que, des del moment en què començàrem a fer feina, Barceló em va dir que faríem exposicions junts. Fins i tot en guard cartes manuscrites, en les quals es llegeix: «Hem fet i farem moltes de coses junts». No em va dir mai «tu m'ajudaràs». De fet, jo ho preparava tot: donava forma a les peces, en cercava les possibilitats, realitzava el procés d'assecament, intervenia en la decoració i m'encarregava de la cocció. Férem les obres junts, de cap a cap.

-I les idees, de qui són?
-Jo també n'aportava perquè, si no, ell no tenia ni idea del complex món de la ceràmica. Fa dècades que hi treball i duc anys exhibint les meves obres en exposicions, miserables això sí, ja que jo no he tingut cap Bischofberger al meu costat. Barceló va agafar idees meves, des de les formes o l'atmosfera fins a colors de peces que jo havia realitzat abans.

-Vós cobràveu honoraris per treballar per a ell?
-En absolut. De fet, jo no em pensava fer feina per a ell, sinó amb ell. Em va fer pagaments esporàdics, bastant miserables. Quan necessitàvem argila, ell l'encarregava i la pagava i va comprar un forn senzill, que només empràrem una vegada perquè no va anar bé.

-Teníeu contracte?
-No, perquè Barceló deia que entre mallorquins i amics no hi importava. L'engany és que pareixia una relació com la de Miró amb Artigas i, de fet, em va regalar un catàleg de les obres «Miró-Artigas».

-Qui firmava les peces? Ho feia Barceló només amb el seu nom?
-No, normalment no les firmava. Per ventura alguna, però crec que les realitzades a Sa Teulera no van firmades. Però no tenc la relació de les 350 obres perquè en sol·licitar-la al Fons Documental de Miquel Barceló, a Artà, per poder-ne tenir constància, es negaren a donar-me-la. Es veu que l'Ajuntament paga l'arxivera i el local, però no puc tenir-hi accés. Ara no puc recordar-me de totes aquelles peces.

-Vós declarau que durant més de tres anys tancàreu el taller per a altres feines.
-I què hauria fet qualsevol altre si hi va tot un «Barceló» i li diu que no haurà de tornar a fer comandes per a clients, que faran exposicions junts i altres promeses per l'estil? El fet és que vaig perdre la clientela.

-El 2000, ja havia d'estar en marxa el projecte de Barceló per a la Seu. Hi intervinguéreu?
-En férem unes proves a can Murtó, però jo li vaig dir que no podia anar bé, que era impossible. No sé com ho ha fet a Vietri, però m'imagín que ha estat per l'estil de com ho havíem de fer aquí. De manera que quan vaig escoltar les declaracions del canonge Pere Llabrés, dient que l'obra va creant unes esquerdes així com es va assecant, vaig pensar que era la confirmació del que jo creia: aquestes esquerdes són ruptures que es produeixen dins el forn; és a dir: tares, encara que les presentin ara com a virtuts. Per cert que Barceló em va dir, davant de la meva dona, que per allò de la Seu jo guanyaria doblers més que no en voldria.

-Sabeu que molts trobaran que allò que voleu és treure doblers d'un famós?
-M'és igual. Jo ara exigesc els meus drets. Si llavors ell hagués complert, jo no hauria tingut gens d'interès a treure-li doblers. Barceló m'enganà, a mi i a la meva família. I aquesta demanda és una qüestió de dignitat.

COMENTARIS

De momento no hay comentarios.

Comenta

* Camps obligatoris