nubes dispersas
  • Màx: 17°
  • Mín: 12°
13°

Magdalena Riera explicà l'origen i l'evolució del barri de Sant Pere

L'arqueòloga municipal féu un recorregut per la història a Es Baluard

L'auditori del museu Es Baluard fou l'espai triat ahir per Magdalena Riera per impartir la conferència La formació del barri de sa Marina i el Puig de Sant Pere. Per poder comprendre els detalls històrics d'aquesta evolució, l'arqueòloga municipal explicà de manera minuciosa les progressions i vicissituds que marcaren el traçat dels carrers d'aquestes barriades.

Aquesta primera conferència s'emmarca en el programa d'activitats divulgatives que presenta Es Baluard per als dijous del mes de febrer i que es completarà amb El baluard de Sant Pere, a càrrec de Jaume Llabrés, i Es Baluard Museu d'Art Modern i Contemporani de Palma,a càrrec de Luis i Jaime Garcia-Ruiz, Vicente Tomàs i Àngel Sánchez-Cantalejo.

L'explicació de Magdalena Riera, complementada amb un seguit de diapositives de mapes, gràfics i il·lustracions, fou seguida amb atenció per un públic coneixedor de la temàtica tractada, com es demostrà en un animat torn obert de preguntes i comentaris al final de la xerrada de Riera.

De manera cronològica i començant per les darreres construccions documentades en l'època musulmana, Riera exposà el creixement urbanístic des del segle XII fins al segle XV. Les explicacions estaven basades i reflectides en el seu estudi publicat sota el nom de La Llonja de Palma.

Així, els inicis d'aquestes barriades són una esplanada, anomenada en aquell temps Ribera de la Mar, que hi havia entre la murada musulmana i la línia de la costa, on només hi havia les drassanes. «El rei Jaume I fou qui entregà aquesta extensió als cavallers de l'orde de Sant Joan, dels quals en queda com a testimoni històric l'església de Sant Joan de Malta».

La urbanització d'aquest espai es realitzà principalment durant els segles XIII i XIV, quan es marcà el traçat del carrer de Sant Pere, que finalitzava allà on hi havia la porta de Portopí. Aquesta parcel·lació, paral·lelament a com es va fer en els barris de sa Calatrava i sa Gerreria, era estreta i fonda. Així mateix, deixava també espais per als alfodencs, on els mercaders podien emmagatzemar les seves mercaderies. Una mostra d'aquestes edificacions són les restes que en queden a les oficines del Govern al carrer de Sant Pere.

Però el creixement d'aquest barri, on hi convivien mariners, artesans, comerciants i religiosos, es va veure marcat per la torrentada que inundà Ciutat el 14 d'octubre de 1403. Hi moriren 5.000 persones i, tal com ho recorden els escrits de l'època, la pena fou grossa «tant per les vides perdudes, com per les destrosses». En acabar la conferència, molts espectadors, entre els quals hi eren els historiadors el pare Llompart i Jaume Llabrés, aprofitaren per aclarir els dubtes que els quedaren.

COMENTARIS

De momento no hay comentarios.

Comenta

* Camps obligatoris