algo de nubes
  • Màx: 15°
  • Mín:
15°

L'escriptora Maria Antònia Salvà, autora de la setmana de l'AELC

Durant set dies es recomanà la llucmajorera des de la plana web


L'Associació d'Escriptors en Llengua Catalana va escollir durant la setmana passada la poetesa de Llucmajor Maria Antònia Salvà com a autora de la setmana. Des de la renovació de la plana web de l'entitat cada setmana es dedica a la promoció d'un escriptor i Salvà és la segona de les Illes en ser promocionada, després de Francesc de Borja Moll. Això significa aparèixer ben destacat en la portada principal de la plana de l'entitat i que des d'allà els navegants puguin conèixer la vida i obra de l'escriptor seleccionat. Maria Antònia Salvà va néixer a Palma el 1869 i va morir a Llucmajor el 1958. Acabats els estudis oficials, als setze anys, va tornar a Llucmajor, on va viure fins a la seva mort tot i que va passar llargues temporades al camp. El seu contacte vital i quotidià amb la natura i el vocabulari de la ruralia, són determinants per entendre la seva poesia. Inquieta lectora, la descoberta de l'obra de Jacint Verdaguer va desvelar-li la vocació literària.

L'any 1907 va realitzar amb el poeta Costa i Llobera un viatge per Atenes, Constantinoble, Patmos, Rodes, Xipre, Beirut, Haifa, Terra Santa, El Caire i Roma. Consolidà una forta amistat amb el poeta, la benèfica influència del qual no li va faltar mai més i després es féu amiga de Miquel Ferrà i Josep Carner, que esdevingueren guies i mentors literaris.

El 1910 va publicar el seu primer llibre Poesies, quan tenia 41 anys. Josep Carner va ser un gran admirador de l'obra de Maria Antònia Salvà i la va donar a conèixer a Catalunya. Segons el poeta, Salvà representa dins l'Escola Mallorquina «l'endreç angèlic, la complaença íntima de cada cosa al seu lloc, de cada emoció dins una música avinguda i escaient».

Els dos llibres més representatius de la poetessa són Espigues en flor de 1926 i amb pròleg de Carner i El retorn, de 1934. Durant la guerra civil simpatitzà amb el bàndol franquista, però a la postguerra participà activament en els intents clandestins per mantenir la llengua i la literatura catalanes. El 1946 va publicar Llepolies i joguines, el segon llibre inèdit publicat a Mallorca a la postguerra en català.

En els darrers anys de la seva vida va rebre l'homenatge de la intel·lectualitat mallorquina i Josep Carner li va editar i prologar amb un important estudi crític les Obres Completes, el 1957. La poetessa també va exercir de traductora, i vessà al català obres de André Bruguière, Francis Jammes, Alessandro Manzoni, Fréderic Mistral, Giovanni Pascoli, Petrarca i Santa Teresa de Jesús. Va arribar a guanyar el premi Palma d'Or als Jocs Florals de Barcelona de 1987, els Jocs Florals de Palma del 1904 i l'Englantina d'Or als Jocs Florals de Palma del 1910.

COMENTARIS

De momento no hay comentarios.

Comenta

* Camps obligatoris