algo de nubes
  • Màx: 19°
  • Mín: 16°
18°

«Exposar a la Llonja imposa molt, però intentaré que Sagrera m'accepti»

L'escultor Josep Maria Sirvent inaugurarà per desembre una mostra retrospectiva

73382

Josep Maria Sirvent, al seu estudi de Santa Maria, es mesurarà amb l'edifici de Sagrera.

MARIANA DÍAZ.Palma.
«Intentaré que Guillem Sagrera m'accepti». Així s'expressava l'escultor Josep Maria Sirvent respecte de l'exposició de la seva obra que s'inaugurarà a principi de desembre a la Llonja. Les rotundes escultures de Sirvent, d'acer i granit, ocuparan el potent espai dissenyat per l'arquitecte del segle XV.

La mostra, amb Cristina Ros com a comissària, recull peces datades entre el 1990 i el 2003. Palma és el primer punt d'un itinerari que portarà aquest recull a espais públics de Madrid, Catalunya i Andorra. Bordeus i Berlín també la volen rebre.

L'exposició només mostrarà la faceta escultòrica de Sirvent. Les peces de l'artista, de qui els crítics valoren la sàvia conjunció d'allò ancestral i d'allò contemporani, es mesuraran amb la perfecció del gòtic de Guillem Sagrera, un repte que «imposa». No s'hi veuran gravats ni quadres, suports amb els quals també fa feina. «Ha estat un suggeriment de la comissària -comentà-», amb el qual ell es mostrà d'acord.

El recorregut per la seva trajectòria començarà pels noranta, quan el seu llenguatge escultòric es perfilà després d'un procés de recerca. «A partir d'aquí vaig començar a veure un camí i em vaig sentir bé». El 1991, Sirvent exposà a la galeria Maeght de Barcelona, fet sobre el qual la comissària escriu en el catàleg que «representa la primera oportunitat de mostrar en solitari i en un gran espai el canvi definitiu que s'havia produït a la seva obra».

Va ser un temps de troballes precedit per un altre en què aquest creador lluitava per «sentir-me identificat amb el que jo volia oferir; aquesta és una lectura fàcil de fer a posteriori, però llavors la lluita i la dificultat eren constants». En aquell temps de recerca, hi reconeix un denominador comú, que encara es manté: «La unió, la unió dels materials amb l'espai...»

Què expressa Sirvent a través de l'escultura? «Les preguntes que contínuament et vas fent: sempre m'he mogut pels valors que regeixen la humanitat i intent reflectir-ho a les meves peces, metàfores que són una constant vital i que en la vida quotidiana passen desapercebudes perquè són massa evidents». Qüestions sobre les quals, després d'aquesta exposició, que ha suposat un «gran esforç d'organització», continuarà indagant perquè la mostra tanca una etapa.

«Sent la necessitat de fer-me més preguntes, cercar més camins, no de crear-me problemes, però gairebé». Un estat d'ànim que es resumeix com la urgència de «tancar-me a l'estudi tot sol una bona estona, amb la música, que em resulta essencial i la poesia, envoltar-me del meu món».

L'origen de l'obra de Sirvent es troba a la seva Sardanya natal, terra de granit, una pedra dura, un aspecte que assumeix plenament: «A posteriori m'he temut que l'essència venia d'allí on jo era». Però va ser a Mallorca quan va mostrar les seves escultures per primera vegada, al claustre de Sant Antoniet, després de superar «un pànic terrible i animat per artistes amics com Ramon Canet i Maria Carbonero». Era el març de 1989.

COMENTARIS

De momento no hay comentarios.

Comenta

* Camps obligatoris