cielo claro
  • Màx: 21°
  • Mín: 15°
19°

Ha mort Martí i Pol, «el poeta del poble»

El món polític i cultural l'acomiadà com l'escriptor «més popular» i «llegit» en llengua catalana

80362

El poeta Miquel Martí i Pol aconseguí ser molt estimat pel seu poble.

Miquel Martí i Pol, un dels poetes més emblemàtics de Catalunya, morí ahir als 74 anys com a conseqüència d'una complicació de la malaltia que patia des de feia molts anys. Martí i Pol era considerat com «el poeta del poble» pel fort compromís «social, cívic i nacional» que es respira a l'obra i vida d'aquest home amb salut delicada.

Treballador des de l'adolescència i militant del PSUC, va realitzar incursions en l'àmbit de la prosa, la traducció i la música, i es va interessar per l'art en general, l'autenticitat de l'individu i la seva pròpia identitat.

Martí i Pol va néixer el 19 de març de 1929 a Roda de Ter (Barcelona), va cursar estudis primaris a l'escola del seu poble, als 14 anys va començar a treballar en una fàbrica tèxtil. El 1948 va emmalaltir de tuberculosi i el 1973 es va convertir en un pensionista de gran invalidesa a conseqüència de l'esclerosi múltiple que li va ser detectada i que va acabar postrant-lo en cadira de rodes.

L'escultor Josep Clarà, un entusiasta de la literatura, va introduir en la geografia poètica a Martí i Pol, les enumeracions d'objectes i persones del qual recorden a Pablo Neruda, en un estil també molt proper al poeta català Joan Salvat-Papasseit.

El reconeixement del públic li arribaria amb tres volums de la seva obra poètica: «L'arrel i la crosta» (1975), «El llarg viatge» (1976) i «Amb vidres a la sang» (1977).

El 1956 es va casar amb Dolors Feixas, morta el 1984, i amb qui va tenir els seus dos fills: María Angels i Jordi. Montserrat Sans era des de 1986 la seva segona esposa.

En la dècada dels 60 va començar a dedicar-se a activitats polítiques amb aparicions compromeses en cinefòrums, conferències i concerts de la Nova Cancó catalana, participació que va reprendre en els anys 80, després d'una etapa d'agreujament de la seva malaltia.

Autor de gran significació ideològica i exigència íntima, va escriure una trentena de llibres, en la seva major part de poesia, publicats des de 1945 a 1997 i traduïts al castellà, portuguès, alemany, anglès, búlgar, flamenc, eslovè, rus, japonès i italià i, excepcionalment, a l'àrab, esperanto i xinès (cas d'un poema per encàrrec de la UNESCO).

També té un volum de narracions, dos llibres de memòries novel·lades i un de la seva correspondència amb el poeta Joan Vinyoli. Col·laborador de la revistes Oriflama, Inquietud i Reduccions, es va incorporar al realisme històric amb col·leccions poètiques com El poble (1966), La fàbrica (1972) i Vint-i-set poemes en tres temps (1972), en les quals desfila un to personal amb extraordinària finor simbolista o una poderosa força sarcàstica o reivindicativa.

Va influir apreciablement en autors i cantautors catalans contemporanis, en particular del cercle de la Nova Cancó, en el qual el propi Martí i Pol també va ser un trobador.

Molts dels seus poemes han sonat en les veus de Maria del Mar Bonet, Ramon Muntaner, Celedoni Fonoll o Lluís Llach, qui va interpretar el 1993 un llarg poema de Martí i Pol al disc Un pont de mar blava o Nu amb el qual Llach va commemorar els seus 30 anys d'artista.

Miquel Martí i Pol va començar a dedicar-se a la traducció el 1965. Va traduir una vintena d'obres, principalment del francès (Apollinaire, Zola, Flaubert, Racine, Saint-Exúpery i Simone de Beauvoir), amb esporàdiques incursions en l'italià (Gianni Rodari) i castellà (com Neruda).

Són nombrosos els guardons que va aconseguir: Premi Lletra d'Or (1977), Premi Fastenrath (1978), Premi de la Crítica (1978 i 1995), Creu de «Sant Jordi» (1983), Premi de Poesia «Salvador Espriu» (1987), Premi d'Honor de les Lletres Catalanes (1991), Medalla d'Or al Mèrit en Belles Arts (1992), Premi Nacional de Literatura de la Generalitat (1998), Premi Ciutat de Barcelona (1998 i 1999) i Doctor Honoris Causa per la Universitat Autònoma de Barcelona (1999).

El 1999 se li va retre un homenatge, l'anomenat Any Miquel Martí i Pol, coincident amb el seu 70è aniversari, amb exposicions, col·loquis i l'edició de material literari i didàctic.

El juny de 2000, la comissió de política cultural del Parlament català va situar l'Executiu autonòmic a donar suport a la candidatura d'aquest poeta al Premi Nobel de Literatura, avalada per 400 ajuntaments de Catalunya, València, Balears i Andorra.

El president de la Generalitat, Jordi Pujo, lamentà la mort del poeta i en ressaltà «el mestratge que ens donat d'estima al país, de respecte de les persones i de capacitat de viure».

L'editor de Proa, Isidor Cònsu, digué de Martí i Pol que, després de Jacint Verdaguer, «és el gran escriptor en llengua catalana» i en destacà «la capacitat per «connectar de forma extraordinària amb el poble, a pesar de ser un poeta culte».

El president d'Omniun Cultural, Jordi Porta, assenyalà la sensibilitat «personal i col·lectiva».

COMENTARIS

De momento no hay comentarios.

Comenta

* Camps obligatoris