algo de nubes
  • Màx: 20°
  • Mín: 15°
18°

Serrat es despulla per tornar a vestir la seva música a «Serrat Simfònic»

El disc amb els millors temes del cantautor surt avui a la venda

A punt de complir 60 anys, Joan Manuel Serrat acaba de fer realitat un projecte en el qual feia feina des d'en feia quatre i per al qual ha hagut de despullar i tornar a revestir setze de les seves cançons amb l'acompanyament de l'Orquestra Simfònica de Barcelona i Nacional de Catalunya.

El resultat és Serrat Simfònic, un àlbum que surt avui a la venda i per al qual ha treballat de costat amb Joan Albert Amargós. «Vàrem començar junts el 1999, sense saber ni com, ni quan, ni amb qui el faríem, però amb la seguretat que el fariem», digué Serrat.

«És un projecte -va afegir- que comença amb aquest disc i que continua amb una gira de concerts a partir del tres i quatre de desembre al Palau Sant Jordi de Barcelona i que s'allargarà en el temps fins el 2005, perquè neix amb projecció de futur i perquè no és gens fàcil tocar en llocs diferents, bé aquí i fora d'Espanya, amb l'Orquestra Simfònica de cada ciutat, tal com són nostre plans, ja que solen tenir les agendes tancades amb molta antelació».

Per Serrat el «més bell de tot això, és que cada concert serà una història diferent i sens dubte que hi haurà canvis en el repertori».

Quant al repertori del disc, després de gairebé 40 anys de música i amb unes quatre-centes cançons compostes, «la selecció dels temes sempre és complicada. No volia pensar en uns grans èxits, sinó en un concert a l'ús. Tampoc he tractat de distribuir-les per èpoques, sinó que he tractat de sentir-me de gust, sense pensar en el públic, per no equivocar-me i que així quedin ells complaguts. El disc dura 70 minuts i el recital en si serà una mica més llarg». «Serrat Simfònic» conté cançons des dels seus inicis com a Ara que tinc vint anys fins a algunes de les darreres com És caprichoso el azar, passant per Mediterraneo, Pare, Aquellas pequeñas cosas, Princesa, Mi niñez...

«Cada cançó ofereix sempre diferents prismes, no és el mateix tocar amb un quartet que amb una orquestra, però la meva intenció era aquesta, deixar-les tal com van ser concebudes en el seu temps i tornar a vestir-les com si tornassin a ser noves», comentà.

Per a això, s'ha envoltat dels 85 professors que formen l'Orquestra Simfònica de Barcelona i Nacional de Catalunya, sota la direcció d'Amargós, «que ha treballat no com si fos un encàrrec sinó com si de la seva obra es tractàs», i el seu inseparable col·laborador Ricardo Miralles, qui l'acompanya al piano. «M'he sentit molt acollit perquè és l'orquestra de la meva ciutat, molts dels seus components em coneixen de tota la vida. I a l'hora de cantar he hagut d'adaptar-me als diferents ritmes d'una orquestra».

COMENTARIS

De momento no hay comentarios.

Comenta

* Camps obligatoris