algo de nubes
  • Màx: 21°
  • Mín: 14°
21°

Madrid reconeix que no aportà res al centenari de la «Lletra de Convit»

Una proposició, aprovada al Congrés, l'obligà a retre homenatge a mossèn Alcover

El Govern central ha reconegut que no realitzà cap aportació a la celebració del centenari de la Lletra de Convit de mossèn Alcover, tal com s'havia acordat en una proposició no de llei, aprovada per unanimitat, a les darreries del 2001.

Així ho afirma el secretari d'Estat de relacions amb les Corts en una resposta escrita a la diputada socialista, Teresa Riera. L'alt càrrec governamental es justifica amb el fet que «les comunitats autònomes no han realitzat cap petició en aquest sentit». Més endavant, però, recorda que «el secretari d'Estat de Cultura ho ha expressat en seu parlamentària (Butlletí de les Corts de 4 de març del 2003)».

La proposició no de llei aprovada tenia el text següent: «El Congrés dels Diputats insta el Govern a retre homenatge a la figura del filòleg Antoni Maria Alcover i a totes les persones que realitzaren un treball rigorós que va culminar amb e Diccionari català-valencià-balear, com també col·laborar, prèvia petició de les comunitats autònomes implicades, en la commemoració del centenari de la Lletra de Convit i en l'emissió d'un segell dedicat a la figura d'Antoni Maria Alcover».

Per la diputada socialista, en el text quedà clar que el compromís de retre homenatge no venia condicionat per cap petició, determinant que tan sols es referia a la col·laboració amb les iniciatives impulsades des de les comunitats autònomes.

Perquè la proposició no de llei s'aprovàs amb el suport del Partit Popular es va haver d'acceptar una modificació que eliminava qualsevol referència expressa a la llengua catalana.

La proposta originària era aquesta. «El congrés dels Diputats insta el Govern a retre homenatge a la figura d'Antoni Maria Alcover i a totes les persones que realitzaren amb ell un estudi rigorós de la llengua catalana i per allò que el seu treball significà d'impuls i de normalització de la llengua catalana».

La Universitat de les Illes Balears, amb el suport de l'Institut Joan Lluís Vives, la Fundació Mossèn Alcover, la Societat Arqueològica Lul·liana, el Govern balear i també els dels consells de Mallorca, Menorca, Eivissa i Formentera, impulsaren diverses activitats relacionades amb la commemoració.

COMENTARIS

De momento no hay comentarios.

Comenta

* Camps obligatoris