algo de nubes
  • Màx: 16°
  • Mín:

'Els esperits, l'or i el xaman' acosta la cosmologia de la cultura precolombina

La Fundació la Caixa acull la mostra, amb 270 peces del Museu de l'Or de Bogotà

81558

Pectoral fos a la cera perduda i martellejat en forma de figura d'home-animal esquematitzat.

P.GIMÉNEZ.Palma.
L'actual territori colombià serví en l'època prehispànica com a escenari de la incipient aparició i del desenvolupament de diverses cultures vinculades a la producció orfebre, que va ser utilitzada per expressar categories socials i concepcions filosòfiques i religioses fins que tingué lloc l'arribada dels espanyols. Llavors aquesta producció quasi desaparegué.

La Fundació la Caixa inaugurà ahir horabaixa l'exposició Els esperits, l'or i el xaman, una mostra que reflexiona a partir de 270 objectes (alguns tresors que s'han pogut conservar, com ceràmiques, màscares i accessoris ornamentals) sobre les creences ancestrals que professaven aquestes societats entre el 500 aC i el 1500 dC.

Organitzada i coproduïda per la Fundació la Caixa i la Universitat de Salamanca, l'exposició, que representa una part mínima del ric patrimoni del Museu de l'Or, centre cultural del Banc de la República amb seu a Bogotà, destaca tant per l'excel·lència dels objectes que la integren com per allò que representen: «aspectes fonamentals de la cosmologia d'aquests pobles, com la relació entre naturalesa i cultura, la identitat personal i la figura del xaman».

Acompanyada per l'ambaixadora de Colòmbia a Espanya, Noemí Sanín Posada; el vicepresident de la Fundació la Caixa, Alejandro Plasencia; el delegat de la Caixa a les Illes, Josep Francesc Conrado de Villalonga; Darío Jaramillo i Miguel Urrutia Montoya, gerent general del Banc de la República de Colòmbia, la directora del Museu de l'Or i comissària de la mostra, Clara Isabel Botero, afirmà que l'exposició, que romandrà a Palma fins al pròxim 25 de maig (després viatjarà a Santander, Tarragona i Lleida), suposa «una reflexió sobre la importància que aquests pobles donaven al laberint de la metamorfosi de la identitat humana».

Això es fa evident en els objectes que componen el muntatge, peces excepcionals, que presenten una gran riquesa estilística, treballades principalment seguint dues tècniques: la fundició a la cera perduda i el martellejat.

Els esperits, l'or i el xaman s'organitza entorn d'una sèrie de conceptes, agrupats sota cinc grups temàtics: la naturalesa humanitzada, que acosta la interrelació entre l'home i la natura; les persones en les societats indígenes; les transformacions del xaman; la guerra i el sacrifici; i la mort, el tema dels destins de les ànimes, «la mort com a renaixement a una altra vida».

D'aquesta manera, el recorregut de l'exposició s'inicia a la planta baixa del Gran Hotel de Palma situant geogràficament les principals societats que varen ser productores de la metal·lúrgia: Zenu, Urabá, Tolima, Tumaco i Sant Agustí, entre d'altres, per endinsar-se posteriorment a la narració d'una història principal sobre la transformació del cos, i com aquesta implica també una transformació de l'esperit: «Posar-se una màscara no significava tant ocultar una essència com activar els poders dels éssers als quals s'invocava», afirmà Botero.

COMENTARIS

De momento no hay comentarios.

Comenta

* Camps obligatoris