algo de nubes
  • Màx: 16°
  • Mín:
14°

El llenguatge del silenci de Marcel Marceau s'escoltarà a Mallorca

El mim oferirà el millor de si mateix a l'Auditòrium dia 24 de febrer

Marcel Marceau ha construït al llarg de la seva vida un llenguatge sense paraules. Sap transmetre les emocions, les sensacions i els sentiments a través de les seves accions. Si plora, el seu cos plora i si riu, la seva cara riu. Lo mejor de Marcel Marceau és un resum dels seus prop de 60 anys de silenci que podrà veure's a l'Auditòrium dia 24.

L'espectacle té dues parts. A la primera, el mim inicia el públic amb algunes de les seves 55 pantomimes. A la segona, sorgeix Bip, el seu personatge més conegut. Bip va néixer quan Marceau tenia 24 anys. Fou creat com el seu alter ego, un clown amb una camisa a ratlles desgastada, amb calçons amples i una cistella blanca i deformada. Li va pintar la cara de blanc en homenatge al Pierrot de la Comedia dell'Arte i li va posar un cor de rodamon com Charlot o el Quixot, dient-ne «un Quixot contemporani que s'enfronta als molins de la vida actual». Una vida que, temps enrere, havia sofert l'atac nazi. El seu pas per la Resistència Francesa l'ha marcat per sempre, portant-lo a lluitar sense paraules perquè no es repetís la història.

El 1949, Marceu va fundar la seva companyia i va presentar un total de 26 mimodrames entre els quals destaquen Pierrot de Montmartre o Paris laughs, Paris cries. Amb els seus companys, va recórrer mig món fins 1964 quan, els problemes econòmics el van obligar a dissoldre-la. És així com es va convertir en solista. Marceau no només ha treballat damunt un escenari, també ha actuat al cine. Quan va començar la seva carrera a l'univers de la pantomima, l'art de parlar sense paraules es trobava en un moment crític. «El mim no tenia res. No comptava amb suports, hauria desaparegut amb l'arribada del cine si no fos per la creació de la nostra companyia», assegurà.

Tanmateix, l'empenta definitiva fou el salt a la gran pantalla. Marceau participà en films com First Class, en què interpreta 17 papers diferents; Shanks, on es converteix en un titella sord i mut; o Silent Movie, de Mel Brooks, on només diu la paraula «no». «No sabia què li podia atreure a les grans estrelles d'un art com el meu, el seu treball era totalment oposat al meu».

El 1978 amb una subvenció fundà l'Escola Internacional de Mimodrama, amb alumnes de tot el món. «El mim és, sobretot, un art del carrer, com el flamenc: són part de l'experiència de la vida». Avui, als vuitanta anys, el mim continua bolcat en el seu art. Continua mostrant el que ha après i recorrent el passat de Chaplin; Buster Keaton; els antics grecs o els romans, i el seu propi passat, per aconseguir noves creacions. «Treball a diari i estic en contacte permanentment amb gent jove, això és molt important». L'edat no és un obstacle. «Mentre duri oblidaré l'edat que tenc. L'edat no existeix, com la mort. No hi ha mort mentre visquem en la memòria».

COMENTARIS

De momento no hay comentarios.

Comenta

* Camps obligatoris