algo de nubes
  • Màx: 19°
  • Mín: 11°
19°

«José Hierro necessitava la poesia com respirar», assegura la vídua

Angelines Torres va estar casada 53 anys amb el poeta mort

En 53 anys de matrimoni, Angelines Torres, vídua de José Hierro, ha estat testimoni excepcional de la creació d'un dels llegats poètics espanyols més destacats del segle XX. «Era un poeta nat, necessitava la poesia com respirar», afirma a una entrevista. «He estat la seva secretària, la seva administrativa, la seva cuinera, la seva infermera, de tot», assegura aquesta dona que es casà amb José Hierro el 1949 i que es consola ara pensant que el poeta «ha mort com ell deia que volia morir, dempeus, perquè ja no hauria quedat Pepe, no hauria pogut sortir, s'hauria quedat en el sofà, una cosa que odiava».

Al llarg del seu matrimoni, ha pogut comprovar que Hierro no exagerava quan donava la raó a Baudelaire, en allò que el primer vers el concedeixen els déus. Fins i tot, ella assegura que els déus també li donaren al seu marit un do especial per a la poesia «com a aquell que li donen una bona veu». Un regal que li fou atorgat, tal vegada, perquè «era molt tímid i molt sensible», tant que tot el que l'impressionava, com una notícia d'un periòdic, «li quedava a dins i, en lloc de dir-ho, escrivia un poema».

Angelines Torres conta que a ella no la conquistà amb poemes sinó que la perseguia des del primer dia que la va conèixer, perquè era amiga de la seva germana. «Sempre em venia al darrere, ell era un conquistador, però amb mi no utilitzà els seus versos, en aquella època no li deia a ningú que era poeta».

COMENTARIS

De momento no hay comentarios.

Comenta

* Camps obligatoris