algo de nubes
  • Màx: 16°
  • Mín:

Una Nit de la Cultura amb majúscules

Jazz, blues, pop-rock i grans intèrprets protagonitzaren la vetlada dedicada als fundadors de l'OCB

102880

Un Raimon superior i un públic entregat donaren el sus a la gala.

C.V.

Un bust amb la imatge de Francesc de Borja Moll col·locat damunt les cèlebres calaixeres del Diccionari presidí a l'escenari la gala de la Nit de la Cultura, celebrada dissabte vespre al Conservatori de Palma. L'esdeveniment va estar dedicat a ell i als altres socis que, tal dia com aquell de fa 40 anys, fundaren l'Obra Cultural Balear. Per a ells i per als que al llarg de tot aquest temps han col·laborat i compartit de prop la feina de la institució, es preparà un llarg espectacle l'eix del qual fou un concert acústic sota la direcció del guardonat Parera Fons, on hi hagué temps per a gloses, jazz, blues, pop-rock i cançó melòdica.

Després de l'excepcional recital antològic de Raimon, semblava que es faria costa amunt per a la resta de l'espectacle estar a l'altura, però tot i així s'aconseguí una vetlada llarga però equilibrada i alhora variada.

Una salutació en occità per vídeo del Nobel de Medicina Jean Dausset, que passa temporades a Sóller, donà pas a Antònia Font. El grup oferí a les 700 persones presents al Conservatori Vos estim a tots, Dins aquest iglú i Alegria. La seva música, seguida de sengles vídeos de salutació dels presidents Antich i Munar, i de Núria Espert, precedí un breu recital de gloses cantades. Vicenç Bufí i Catalina Ribas d'Eivissa, Miquel Ametller i Carles Mongado de Menorca i Miquela Lladó, Hugo Sócrate i Toni Pastor de Mallorca agraïren amb el seu art «l'aventura de Francesc de Borja Moll» i la feina de l'OCB, i encoratjaren l'entitat a continuar endavant en la lluita per la pervivència de la llengua i la cultura.

Just acabada la seva actuació, un vídeo de Joan Manuel Serrat donà pas a l'acte d'entrega dels premis 31 de Desembre. Després de rebre el seu guardó, Parera Fons acompanyà al piano Serafí Nebot, qui interpretà el cèlebre Ma mare del compositor manacorí, amb lletra d'Antoni Mus. Fou una peça oferida amb gran sentiment per qui fou cantant de Los Javaloyas i força aplaudida.

Acabat el lliurament amb un vídeo, l'investigador de les cèl·lules mare Bernat Soria felicità l'Obra pel seu quarantè aniversari.
El colofó de la gala tingué el blues i el jazz com a protagonistes. La composició de Guillem d'Efak Blues en sol, interpretada per Conxa Buika i Jacob Sureda al piano, introduí Joan Bibiloni. Del seu repertori escollí Desembre, a la qual seguí l'estrena de la nova i sensacional versió acústica de Joana Lluna. L'animat Adéu, Andreu d'Efak interpretat a duet i amb gran compenetració per Bibiloni i Buika tancà la gala. Abans, però, La Balanguera va fer posar tothom dret.

Raimon, per trencar el silenci

Encara no acabava de sortir a l'escenari quan, amb els primers acords d'Al vent, el públic esclafí en aplaudiments. El cantautor de Xàtiva oferí un recital antològic més curt del previst, i el cert és que deixà una mica insatisfets. La nit, el poema d'Ausiàs March Veles e vents, Parlaré de tu, la macabra Restaurant de París, l'animat Soliloqui solipsista, en el qual fins i tot es marcà uns passos de ball, Animal d'esperances i memòria i sobretot la reivindicativa Jo vinc d'un silenci centraren l'actuació de Raimon. Fou un concert breu però entusiasmà. El missatge final de Raimon, expressat a través de Jo vinc d'un silenci, fou interromput en diverses ocasions i el públic no dubtà a seguir amb assentiment les seves lletres. Unes lletres que feia temps que no se sentien per aquesta terra i que dissabte refrescaren l'esperit de lluita d'aquest valencià, un artista total que controla sobre l'escenari fins el més petit gest perquè el seu missatge arribi clar.

COMENTARIS

De momento no hay comentarios.

Comenta

* Camps obligatoris