nubes
  • Màx: 27°
  • Mín: 26°
26°

«La canción del pirata» du a Andratx artistes ibèrics contemporanis

La mostra, comissariada per Rosa Martínez, reuneix 14 creadors espanyols i portuguesos

El Centre Cultural Andratx d'aquesta mateixa localitat mallorquina acull, des d'avui i fins el dia 18 d'agost la mostra La canción del pirata, que aplega l'obra de catorze artistes de la península Ibèrica, espanyols i portuguesos, amb Rosa Martínez com a comissària. Ana Laura Aláez, Pilar Albarracín, Helena Almeida, Vasco Araújo, Miquel Barceló, Cristina García Rodero, Ferran García Sevilla, Susy Gómez, Rogelio López Cuenca, Juan Muñoz, Santiago Sierra, Néstor Torrens, Eulàlia Valldosera i Joana Vasconcelos són els artistes seleccionats per donar a conèixer «els creadors més significatius que, ja consagrats o que comencen a destacar, obren múltiples camins en el panorama artístic internacional», explica Martínez.

La comissària, responsable de la secció International Project Rooms de la fira Arco de Madrid, posa de manifest que en aquesta mostra destaca la «presència de diferents línies de la investigació artística», com ara la fotografia documental de García Rodero, les intervencions polítiques de Sierra, la crítica a la situació actual de López Araujo o d'Albarracín, l'anàlisi dels fantasmes emocionals de Valldosera, «perquè en art tots els mitjans són vàlids i no hi pot haver una perspectiva que predomini per sobre de les altres».

El títol de la mostra respon, segons Martínez, «al valor dels creadors que s'aventuren a sortir a l'escena avantguardista internacional, perquè al nostre Estat mai no hi ha hagut una avantguarda horitzontal, sinó que sempre ha estat de manera vertical i en forma de figures molt concretes». El fet que la mostra es faci en una illa també ha condicionat la seva denominació, ja que «les illes sempre han estat un lloc lligat a la pirateria. D'altra banda, la figura romàntica del pirata té molt a veure amb la figura romàntica de l'artista, ambdós solitaris i lluitadors».

De fet, la portuguesa Joana Vasconcelos, que treballa amb objectes de la vida quotidiana, relacionats amb el món de la dona però de dimensions enormes, posa de manifest que «la vida de l'artista té alguna cosa d'aventura. La perspectiva de fer una obra i de continuar-ne fent és com anar a la conquesta de les mars. El risc de fer feina amb coses noves és com una travessia».

Segons la jove artista, «la ficció supera allò lleig del personatge del pirata, tal com passa amb l'artista. Nosaltres no volem ser pirates, però de vegades no ens queda més remei que ser-ho». En aquest sentit Aláez, que treballa amb el concepte de reinventar la pròpia identitat, explica «que de vegades els artistes som un renou, que pot ser molt agradable però també molt molest». Segons Albarracín, la feina de l'artista es perllonga més enllà de l'obra, «perquè s'ha de saber veure allò que pot provocar la teva obra en l'espectador». Torrens, que treballa el concepte de l'evolció i del seu impacte a les Illes Canàries, d'on és originari, coincideix amb Albarracín i manifesta que una gran part de la nostra feina és «saber escoltar allò que et diuen els altres».

COMENTARIS

De moment no hi ha comentaris.

Comenta

* Camps obligatoris