nubes dispersas
  • Màx: 27°
  • Mín: 27°
27°

Les saetes s'apropien de la Setmana Santa

Els presidents aporten les seves versions sobre aquests cants importats de l'Estat

62054

Saeta davant l'església de Sant Nicolau, de Palma.

Les Confraries de Palma donen per assumit que el cant de saetes durant les processons ja forma part de la nostra Setmana Santa. Malgrat tot, són pocs els presidents de confraries consultats per Diari de Balears que no troben alguna reticència envers aquest cant espontani importat del sud de l'Estat espanyol. Principalment, les seves consideracions se centren en el destorb del ritme de la processó. Alguns, com ara Antoni Fuster, de la Confraria de Nostra Senyora del Carme, també feren referència al fet que «aquest cant no és nostre. Nosaltres no som peninsulars, som mallorquins; pertanyem a sa roqueta i tenim una manera de celebrar les processons molt diferent. Així i tot, no puc manifestar-me ni en contra ni a favor».

Com ell, cap dels presidents consultats no censurà les saetes. El president de l'Associació de Confraries de Ciutat, Tomàs Darder, posà en relleu que «mai no s'ha plantejat la possibilitat de prohibir-les. Són manifestacions de religiositat que des de fa anys a Palma estan prou assumides». Una coincidència, aquesta darrera, que tots els presidents comparteixen i que quedà prou reflectida fa dos anys en el reglament de l'associació de confraries de Palma. En ell fins i tot es regula la conveniència que els passos facin una aturada protocolària davant la persona que entona aquest cant per honorar alguna imatge. Així ho explicà el president de la Confraria del Jesús del Buen Perdón, Gabriel Moragues, afegint que «malgrat que no és un cant nostre, s'ha de respectar». Ricardo Pomar, president de la Reial Agrupació del Crist de l'Agonia, féu incidència en el fet que «a Palma resideix molta de gent de fora de Mallorca i els hem de tenir en compte, encara que la saeta no sigui mallorquina».

Josep Serra Noguera, president de la Confraria de la Calatrava, la més antiga de Ciutat, fou un dels que mostrà un tarannà més obert. Fins i tot explicà que «l'aturada que es fa per les saetes no destorba la processó, ja que només és una aturada testimonial». Josep Serra entrà més en detalls sobre com s'interpreten algunes d'aquestes cançons: «Com que són cants espontanis no podem tenir la certesa que les persones que els interpreten tenguin la qualitat requerida, així i tot, el que importa és que el cant sigui sincer i que reflecteixi sentiment i devoció».

Quant a la dècada en què s'escoltaren les primeres saetes a Mallorca, hi ha divergències d'opinions. El president dels confrares i de la Confraria de Nostra Senyora de l'Esperança, Tomàs Darder, assegurà que fa quaranta anys que es canten, mentre que Antoni Fuster assegurà que fa deu anys que realment tenen ressò. Fuster explicà que molts de fidels canten saetes a la Verge de l'Esperança, el pas de la família March-Servera, per les similituds que han creat amb les verges sevillanes, que són passejades davall pal·li. Amb ella, algunes de les imatges a les quals s'ofereixen més saetes són el Crist de la Sang, La Dolorosa i la Verge de les Angusties. Principalment, aquest cant es produeix durant les processons de Dijous i Divendres Sant, i és difícil aventurar la quantitat que se'n canten. Algunes confraries afirmen que quatre o cinc, d'altres que només una vegada.

També varia entre les confraries el temps que es retura la imatge. Algunes, com la dels Penitents de Santiago, encapçalada per Antoni Ensenyat, diuen que «a vegades s'allarguen i obstaculitzen la processó, tot i que l'aturada és només de cortesia i sol ser d'un màxim de tres minuts». Oscar Fuster, de La Mercè, manifestà que en ocasions «són un embull, però hi ha molta de gent de fora i s'han de respectar». Mónica Bellinfante, de la Confradia de Santa Mònica, manifestà que «no fan cap mal i hi ha altres aspectes de l'organització que entorpeixen molt més les processons». En representació de la Confraria del Silenci, Miquel Amengual optà a favor de les saetes, però «de manera moderada i si són curtes, no més de dos o tres minuts». Altres confraries només s'aturen un minuts o fins i tot segons.

Aspectes favorables
Amb l'excepció del respecte envers una manifestació religiosa encara que no pertanyi a la nostra cultura, entre tots els presidents de confraries consultats ningú no aportà cap aspecte prou positiu que justifiqui el cant de saetes a les nostres processons. Molts semblaven, més que res, indiferents, sense tenir en compte la implícita desvirtuació de les nostres celebracions que, per tradició, han estat presidides pel silenci, el recolliment i l'austeritat.

COMENTARIS

De moment no hi ha comentaris.

Comenta

* Camps obligatoris