nubes rotas
  • Màx: 24°
  • Mín: 23°
25°

Un inèdit de Montserrat Roig relata els nou-cents dies de setge de Leningrad

L'escriptora escriví el document els anys vuitanta

Un libre inèdit de Montserrat Roig sortirà a la llum el mes que ve coincidint amb el desè aniversari de la mort de l'escriptora i editat per Plaza y Janés. Sota el títol El meu viatge al bloqueig, la catalana retrata a l'estil d'una crònica periodística els 900 dies de setge als quals es veié sotmesa Leningrad, actual Sant Petersburg, durant la Segona Guerra Mundial. El volum té el seu origen en la primavera de 1980, quan Roig viatjà a Sant Petersburg, on romangué durant dos mesos amb el propòsit de realitzar un llibre-reportatge sobre el setge de la ciutat per les tropes de Hitler.

Les entrevistes i el recorregut pels carrers de la ciutat donaren lloc a «un testimoni únic, estremidor i palpitant d'aquells anys de plom i dolor», en paraules de la periodista Rosa Montero, recollides al pròleg. Roig ret amb el seu llibre un homenatge a les ciutats màrtirs de la guerra i proporciona en el text un relat terminal sobre els extrems de la resistència humana. Quan el setge es tancà, a l'interior de la ciutat assetjada quedaren dos milions i mig de persones, entre ells 400.000 nins, i prop de 650.000 persones moriren de fam.

Com precisa Montserrat Roig, el propòsit de Hitler era clar: «arrasar Leningrat, que la ciutat desaparegués i amb aquesta els milers de ciutadans. Tot i això, Leningrad resistí i sobrevisqué. Els habitants de la ciutat estaven disposats a batre's pam a pam, casa per casa, decidits a construir una gran murada, física i moral, front a les tropes nazis». L'autora afirma en el volum que «sempre que ha escrit sobre alguna cosa és perquè no he entès el que he vist» i el viatge a l'antiga Leningrad, que 40 anys després del bloqueig conservava encara algunes restes de la tragèdia, li va servir per intentar entendre què havia passat allà, com els habitants de Leningrad havien suportat l'horror.

Un dels exemples que Roig descriu de les nombroses entrevistes que féu no pot ser més esgarrifós: «Bajtin recorda que arribaren a menjar calç i productes cosmètics. Més tard, ingeriren la pell de les carteres, dels cinturons, dels aparells dels cavalls. Fins i tot hi hagué gent que en estat de bogeria arribà a menjar verí per a rates perquè calmava la fam. I això els conduïa directament a la tomba».

COMENTARIS

De moment no hi ha comentaris.

Comenta

* Camps obligatoris