cielo claro
  • Màx: 20°
  • Mín: 20°
20°

Carme Arnau: «Rodoreda escrivia sobre coses que interessen a tots»

La biògrafa de l'autora participà en l'homenatge a la Casa Villalonga

Carme Arnau és crítica literària i ha exercit de professora a la Universitat de Barcelona, però el seu vessant més conegut és l'estudi de la vida i obra de l'escriptora catalana Mercè Rodoreda. Ha publicat diversos assaigs de la seva novel·lística, entre els quals destaca Introducció a la narrativa de Mercè Rodoreda. El mite de la infantesa, i dissabte impartí un conferència sobre la novel·lista a la Casa Museu Villalonga de Binissalem, on fins avui s'ha dedicat una setmana a l'obra de l'autora catalana. Carme Arnau revelà a Diari de Balears algunes de les peculiaritats del treball i la personalitat de la mítica escriptora.

"Què és el que ha convertit Rodoreda en una autora universal? 
"Sens dubte, han estat els temes de la seva narrativa. Rodoreda escriu sempre sobre els sentiments, i per això algunes de les seves obres s'han traduït a més de vint idiomes, com és el cas de La plaça del Diamant. La seva fama ha arribat fins al Japó i, a França han fet obres de teatre basades en algunes de les seves novel·les.

"Quins són els elements que caracteritzen la seva narrativa? 
"Les flors, els arbres, els jardins i les joies són les imatges que es van repetint tant en les seves novel·les com als contes i poemes. Totes representen una infantesa perduda, els anys que visqué a la casa del barri de Sant Gervasi de Barcelona. Ella sempre digué que una de les coses que més l'entristien era haver hagut de viure sempre rellogada sense poder tenir un jardinet amb flors. Per aquesta raó, quan tornà a Barcelona dècades després de l'exili se'n comprà una just al davant. A més, les seves protagonistes solen ser dones marcades per experiències molt dures, la majoria per la guerra, i que no tenen sort en l'amor. Ara, també és veritat que hi ha un repunt positiu, un poc d'esperança.

"«La plaça del Diamant» és la seva novel·la més coneguda, però quina més en destacaríeu? 
"Crec que Mirall trencat, bastant posterior a La plaça del Diamant, és la seva millor novel·la, amb la qual arriba al clímax de la seva carrera. Hi evoca totes les obsessions que apuntava o tractava en altres narracions, però amb una complexitat i una riquesa de lèxic i estil lluny de la linealitat de La plaça del Diamant.

"Hi ha semblances hi ha entre la imatge que oferia als llibres i la seva personalitat? 
"La Mercè Rodoreda dels llibres i la que jo vaig conèixer no tenen res a veure. Ella era una dona molt alegre i amb empenta, com crec que demostra el fet que es construís una casa gairebé als 70 anys.

COMENTARIS

De moment no hi ha comentaris.

Comenta

* Camps obligatoris