lluvia ligera
  • Màx: 22°
  • Mín: 22°
21°

Un tram de la muralla renaixentista surt a la llum a les Avingudes

Un tros de mur fou descobert quan s'estava obrint una síquia amb les obres dels aparcaments

41316

Detall del mur trobat ahir a la franja de les Avingudes.

J.M.

Les obres d'execució dels aparcaments que Cort està realitzant a les Avingudes, concretament vora la plaça d'Espanya, han tret a llum una part de la murada renaixentista de la ciutat en una síquia a la qual es treballava amb un col·lector. Segons l'arqueòloga municipal Magdalena Riera, en èpoques anteriors a l'indret on s'ha localitzat la troballa ja s'havia remogut el subsòl per introduir diversos tipus de conduccions. Després de visitar el lloc, i en una primera impressió, Riera opinà que el mur, de dimensions aproximades a un metre d'alt, és un «baluard de la murada renaixentista del segle XVI». Els plànols ja situaven la murada per aquesta zona, «encara que era dificultós esbrinar on apareixeria amb exactitud», afegí.

La murada renaixentista començà a construir-se l'any 1575 i les obres no acabaren fins tres segles després, el 1850. El 1870 se'n tomà una part i, el 1902, acabà d'esbucar-se del tot. La causa fou la pressió demogràfica que existia a la ciutat, que es veié agreujada per la impossibilitat de construir fora de la murada una tanca d'un quilòmetre. A finals del XIX, la societat ciutadana, com moltes d'altres importants ciutats europees, debaté l'assumpte. Es creia que una ciutat sense muralles seria també una ciutat més sana, en la qual es podrien posar bones conduccions d'aigua i millorar la higiene, a la vegada que expandir-se més fàcilment. Per totes aquest raons, s'acabà apostant per la seva demolició i construir, posteriorment, l'Eixample.

Segons Àngel Aparicio, president del Grup d'Estudis de les Fortificacions Balears, aquesta resta és una «contraescarpa del fossar que no té ornaments ni elements defensius, es tracta d'un llenç simple». Àngel Aparicio recorda que la zona va ser antigament una cruïlla, una intersecció del fossar de la porta Pintada i els revellins que arribaven allà de la porta des Camp. Tècnicament, revellins són elements defensiu avançats al baluard, explica Aparicio. Experts en patrimoni asseguren que, sobre el plànol, es pot demostrar l'existència de restes patrimonials en el subsòl de la zona de gran importància. Els arqueòlegs continuaran avui la investigació.

COMENTARIS

De moment no hi ha comentaris.

Comenta

* Camps obligatoris