muy nuboso
  • Màx: 16°
  • Mín: 10°
14°

Set entitats uneixen «pit i suc de cervell» en una crida per la defensa del català

Els representants signaren la «Lletra de Convit 2001» que inaugura l'Any Alcover

Un segle després que Mossen Alcover proclamàs la seva convidada a participar en la defensa i promoció de la lletra catalana, adreçada a totes les entitats, empreses i individus de la societat illenca, set institucions i entitats es reuniren ahir per signar la seva adhesió a la «Lletra de Convit 2001». Impulsada des de la Universitat de les Illes Balear, el document marca l'inici de les celebracions de l'Any Alcover i té vocació, en paraules del rector Llorenç Huguet, de «servir d'espurna inicial en tota una xarxa de difusió i defensa de la llengua catalana».

Els principals representants de l'Institut d'Estudis Catalans, l'Institut Joan Lluís Vives, la Fundació Mossen Alcover, la Societat Arqueògica Lul·liana i l'Obra Cultural Balear, així com el bisbe de la Diòcesi de Mallorca, Teodor Úbeda, es reuniren en l'acte protocolari de signatura i presentació de la «Lletra de Convit 2001», presidit pel rector Huguet.

Fou el cap de departament de Filologia Catalana Joan Mas, a l'inici de l'acte, l'encarregat de formular els fonaments de la Lletra. Si al 1901, amb la vista posada al nou segle carregat d'expectatives que es presentava, Alcover llançava la convocatòria a tothom per participar en l'elaboració d'un gran Diccionari de la llengua catalana, la Lletra de Convit 2001 s'adequa als reptes que es presenten amb el nou segle i mil·lenni, en un moment que no és gaire esperançador.

«Hem assolit la plena normativització, i superat les actituds marginadores pel català; molts pocs ja neguen l'evidència d'identitat de la llengua, molts pocs també són els que consideren que certs sectors li estiguin vetats al català. Però tot i això no podem donar-nos per satisfets», asseverà Mas.

Així, a l'era de les tecnologies i la globalització, els objectius fixats en aquesta Lletra de Convit 2001 s'adrecen a refermar la coordinació interna entre els països de llaengua catalana per fer front comú en la recerca del reconeixement pertinent per la cultura catalana entre les constitutives d'Europa i dels Estats de França, Itàlia i Espanya. També es persegueix el compromís dels individus i entitats de la societat en general per difondre la llengua i facilitar-ne l'accés a migrants o residents.

COMENTARIS

De momento no hay comentarios.

Comenta

* Camps obligatoris