cielo claro
  • Màx: 24°
  • Mín: 23°
25°

«Girbent 1999-2000», el món més íntim del pintor a Horrach Moyà

La galeria presenta l'exposició després de cinc mesos de reformes

102586

El pintor solleric al costat d'una de les obres de la nova exposició.

J. M.

La galeria Horrach Moyà acull, amb una renovada i diferent imatge després de cinc mesos d'obres de reforma, l'exposició Girbent. Pinturas 1999-2000 del pintor solleric del mateix nom, que s'inaugura aquesta nit i es podrà visitar fins el proper 21 de novembre. La mostra està integrada per trenta obres (la més antiga de les quals té un any i mig), vint-i-cinc d'elles pintades a l'oli sobre post i les cinc restants realitzades amb acetats i llapis sobre paper de petites dimensions.

En aquesta ocasió, Girbent es presenta de manera distinta als seus anteriors treballs, utilizant un llenguatge figuratiu i amb una sèrie de temes recurrents: els museus, els seus amics i la Mediterrània. Per al'artista, «el llenguatge figuratiu és per mantenir la tensió de les obres. Amb aquesta exposició la meva intenció és defuigir els excessos, reduir el luxe dels embolcalls i donar més importància a la realitat, a la profunditat de les coses que vull transmetre».

Les imatges de Girbent remeten en certa manera a la fotografia, a la captació de l'instant, per aquest motiu el pintor afirma que «la realitat és caòtica, canviant i fragmentària i l'art ha de captar allò que té de permanent. En els meus quadres em molt de casos el punt de partida és una foto, un instant aïllat». Pel que fa als personatges i situacions recurrents que apareixen a quasi tots els quadres el pintor posa de manifest la seva necessitat de «tenir en compte tot allò que m'importa».

Girbent presenta els elements que integren el seu particular univers i afirma que «vull pintar el que conec i estim com els meus amics, la meva dona, els museus, l'art antiga, així com el model de vida mediterrani. D'aquesta manera l'art es torna viu i no presenta cap tipus de vacuïtat». En aquesta nova etapa de la pintura de Girbent l'artista cerca l'equilibri entre la formalitat i el dramatisme, l'anecdòtic i l'universal i, com ell mateix afirma «aquest equilibri és molt fugissers, molt difícil de trobar, és com una recerca que mai no s'acaba, que, d'altra banda és constant en el món de l'art».

COMENTARIS

De moment no hi ha comentaris.

Comenta

* Camps obligatoris