cielo claro
  • Màx: 24°
  • Mín: 23°
24°

Optimisme i cautela entre els científics illencs davant la descodificació del genoma

Diversos investigadors aporten el seu punt de vista sobre el «llibre de la vida»

72832

Imatge d'una seqüència de l'estructura de doble hèlix de l'ADN humà.

La comunitat científica de les Balears coincideix a qualificar el desxiframent del genoma humà de fita del tot històrica i, a llarg termini, fins i tot potser revolucionària per a l'espècie humana. Tots els consultats també coincideixen a assenyalar les implicacions ètiques i socials que del descobriment es derivaran i, encara que l'optimisme és general, no dubten a mostrar la seva cautela quant a aquests darrers aspectes.

Després de fer incidència en el caire positiu de la notícia, la catedràtica de genètica i actual consellera d'Innovació i Energia del Govern, Misericòrdia Ramon, posà un exemple clar del que suposa aquest descobriment presentat dilluns. «Amb ell coneixem l'abecedari per començar a escriure les paraules. En tenim la base, però això no significa que totes les malalties es podran curar. D'aquí a uns anys, les primeres aplicacions del genoma seran molt positives per fer un diagnòstic ràpid, però s'ha de ternir en compte que diagnosticar de vegades no és sanar, després s'hi haurà d'aplicar la pertinent teràpia gènica. Tan sols som al començament d'una feina».

Quant a les possibles implicacions jurídiques i ètiques derivades de la descodificació del genoma humà, Ramon avançà el primer problema en la lluita de les empreses farmacèutiques per patentar petits fragments del genoma per investigar possibles fàrmacs.

Pepe Castro, homòleg de Ramon, posà en relleu el seu orgull per la comunitat científica en general i destacà el genoma humà com una assignatura pendent per a l'espècie humana. «Som al principi de la investigació. El que comença ara és fonamental. S'ha de tenir en compte que no la totalitat de gens tenen la mateixa importància vital. El més destacat del descobriment és que obre una porta important per a la supervivència de l'espècie i millorar la seva qualitat de vida evitant patiments».

El catedràtic de Bioquímica i Biologia Molecular de la UIB, Andreu Palou destacà que «aquest esdeveniment suposarà un canvi en la manera d'entendre moltes de les coses del dia a dia. Suposarà poder disposar d'una informació que mai no s'ha tingut en compte a l'hora de tractar malalties codificades en gens».

Pel que fa a Eduardo Petitpierrre, també catedràtic de Genètica, centrà el tema en les aplicacions futures que se'n puguin derivar. «En el cas d'una malaltia en la qual tan sols es vegi implicat un gen, previsiblement en un període de 20 a 25 anys es podrà curar. Ara bé, en aquelles en què hi ha diferents parells de gens ja serà més difícil esbrinar-ne la solució. Els defectes o malformacions genètiques previsiblement seran un dels aspectes que més prest tenguin tractament, sempre, és clar, estudiant cada cas concret de manera molt particular. De tota manera, s'ha de tenir present que a hores d'ara es coneix sols la nostra base genètica: per saber com actuen i funcionen els seus elements fa falta que passin una vintena d'anys».

COMENTARIS

De moment no hi ha comentaris.

Comenta

* Camps obligatoris