cielo claro
  • Màx: 20°
  • Mín: 18°
22°

Príncep d'Astúries de les Arts per a «la veu celestial» de Barbara Hendricks

El jurat destacà el compromís social entre els mèrits reconeguts a la soprano

Coneguda amb el sobrenom de «la veu celestial», la soprano nord-americana Barbara Hendricks s'adjudicà ahir el premi Príncep d'Astúries de les Arts en reconeixement a la seva brillant carrera, així com al seu ferm compromís amb la defensa dels drets humans arreu del món, que, a parer dels membres del jurat, «complementa el seu mèrit artístic».

Definida pel jurat com «una de les més famoses i versàtils cantants del món» i una «incansable lluitadora pels drets humans», Hendricks agraí el guardó «amb profunda emoció» tot just tenir-ne notícia, a través d'un comunicat tramès per l'artista des de Ginebra, on resideix.

Nascuda al 1954 a Stephens (Arkansas), al si d'una família humil del sud dels Estats Units, Hendricks féu les primeres temptatives a la música de la mà del seu pare, un pastor metodista, com a membre d'un cor de parròquia. Fou l'inici d'una carrera farcida d'exitosos enregistraments, entre ells el realitzat recentment amb la banda Moses Hogan Singers de Nova Orleans, un disc de cants espirituals negres.

Lligada íntimament amb el gospel, Hendricks assegurà recentment que aquesta música «forma part de mi, ja que és la música de les víctimes dels abusos dels drets humans, de totes les víctimes, tant les passades com les actuals, dels refugiats de tot el món. L'emoció que expressa és universal», apuntà.

Diplomada en Química i Matemàtiques, estudià cant gràcies a un advocat impactat per la seva veu, que li oferí la possibilitat d'ingressar a la prestigiosa Julliard School de Nova York, on va tenir com a mestra la mezzosoprano Jennie Tourel, i on rebé classes magistrals de Maria Callas, a qui admira profundament.

En morir la seva guia, Barbara esdevingué la seva pròpia mestra, fent gala avui d'una «fidelitat exquisida a la partitura», segons els més propers a ella.

El seu debut al 1974 a l'Òpera de San Francisco, amb La Coronació de Popea de Monteverdi, li obrí les portes grans d'una de les carreres internacionals més sòlides de les darreres dècades, forjada amb actuacions als més importants teatres d'òpera del món i els més prestigiosos festivals. També una fita al seu camí va ser el seu debut a l'Opera de berlín al 1978, amb Daniel Baremboim a la fossa, per interpretar la Susanna de Les noces de Fígaro de Mozart, a qui considera el seu «company al camí».

COMENTARIS

De moment no hi ha comentaris.

Comenta

* Camps obligatoris